3 /2: Contradiccions

L’ESTAT ESPANYOL ha generat, en relació al judici dels presos polítics catalans, expectatives objectivament contradictòries. De cara a l’opinió pública espanyola, ha generat l’expectativa que només hi ha una sentència possible: la condemna i amb penes molt dures. L’opinió pública espanyola no ha estat preparada per sentir cap altra sentència. D’altra banda, davant de l’opinió pública internacional, ha generat -amb vídeos, campanyes i declaracions- l’expectativa que el judici serà impecable, exquisit, sense res que pugui ser interpretat com a parcial. I, esclar, com més impecable sigui el judici, més s’obren les possibilitats d’altres tipus de sentència, amb el terrabastall subsegüent. I a l’inrevés: com més es busqui a qualsevol preu la sentència que se li ha assegurat a l’opinió pública espanyola, més possibilitats que el procediment no sigui precisament impecable a ulls del món. A hores d’ara, algunes coses -detalls del trasllat, l’arbitrarietat dels testimonis acceptats, el rebuig d’observadors internacionals- afebleixen les expectatives d’un judici impecable. Si l’Estat creu que es poden complir a la vegada totes les expectatives que ell mateix ha generat, corre un risc: que les unes o les altres se li acabin girant en contra.