18/2: Arrencar l’arrel

QUAN RAJOY parla de dinamitar el model lingüístic de l’escola catalana, no amenaça, anuncia. No es tracta -a parer meu- d’una jugada d’escacs per apressar la constitució d’un govern resignat a Catalunya (i després retirar-la). En el context de la batalla per la bandera amb Ciutadans, Rajoy no es pot permetre el luxe de proposar una cosa que excita tant la seva clientela espanyola i després no complir-la. I, a més, crec que l’Estat -no el govern només- té una estratègia respecte a Catalunya impermeable al que pugui fer l’independentisme: l’aplicaran amb govern català o sense. Perquè el seu objectiu no és frenar o domesticar l’independentisme per tornar a l’autonomisme. El seu objectiu és, aprofitant l’ocasió, anar molt més enrere. No es tracta de tallar l’arbre o d’impedir que creixi. Es tracta d’arrencar-ne les arrels perquè no pugui rebrotar. I per a ells les arrels profundes de l’independentisme són no ja el catalanisme, sinó també la catalanitat lingüística, cultural o cívica. És això el que intentaran arrencar, i l’escola i TV3 en són els aspectes més visibles, no pas els únics. No ens amenacen dient-nos el que faran si no ens portem bé. Ens anuncien el que faran, ens portem com ens portem. El que volen. No sé si el que poden.