12 d’octubre: "Estem jugant a la versió catalana del joc de la gallina"

Ja saben, és aquell que es va fer popular a Rebel sense causa, en el qual diversos cotxes corren en paral·lel en direcció a un precipici. Perd el primer que frena. La versió catalana, interna, té algunes variants per fer-lo molt més emocionant. Tenim també una sèrie de cotxes que avancen cap a una línia que tenen davant, el 9 de novembre. Però no sabem si darrere d’aquesta línia hi ha un precipici on prendrem mal o hi ha el paradís que estàvem buscant. Pitjor encara: no hi ha manera certa de saber-ho fins que travessem la ratlla, fins que fem el salt. Si ens parem abans, no ho sabrem mai. Si no ens parem, pot ser que sigui fantàstic, però si hi havia un precipici ja hem begut oli. De moment tots els cotxes van avançant junts. Hi ha jugadors que creuen que a l’altra banda hi ha el paradís. N’hi ha que pensen més aviat que hi ha el precipici. Però alguns d’aquests continuen amb el peu a l’accelerador, pensant que algú altre frenarà abans i perdrà. La solució és parar-nos tots junts o avançar i jugar-nos-la tots junts. Però això és complicat. És difícil que avanci fins al final qui creu que hi ha un precipici. És difícil que accepti aturar-se amb els altres el que creu que pot guanyar la partida.