DIETARI VV
Efímers 11/10/2014

11/10: "Es busca algú en qui confiar"

i
Vicenç Villatoro
1 min

Una societat no funciona sense confiança. És la benzina que fa anar el motor i l’oli que greixa les frontisses perquè no grinyolin. Algú diu que vivim en un temps de desconfiança generalitzada. I és cert. Però també vivim un temps d’absoluta credulitat, on podem arribar a comprar unes motos absolutament tronades. Diria que el que estem vivint és una redistribució de la confiança. Com si les societats en tinguessin una reserva concreta i limitada i anessin triant on la dipositen. Ara és un moment de trànsit: l’hem treta dels llocs on la teníem i estem posant-la en llocs nous. Bo o dolent? Tant se val. L’hem treta de llocs que no la mereixien gens i d’alguns que la mereixien. L’estem posant en llocs que la mereixen i en llocs que de cap manera. El trànsit de la confiança, la seva redistribució, és imprescindible -perquè ens han decebut- però té riscos. La podem estar traient de gent només perquè no ens agrada sentir el que diuen. La podem estar posant (ho fem, en una mesura o altra) també en cantamanyanes. Tot el tema de l’Ebola de Madrid ha estat entre altres coses un escenari d’aquesta redistribució de la confiança. I al final semblava que el tema era, sobretot, si mataven o no mataven el gos. (Que és tema, però no és el tema.)

stats