26/12: L’estat i el govern

En les monarquies parlamentàries, quan parlen els reis, parla el govern. A Espanya, no. El missatge nadalenc del rei d’Espanya no deia el mateix –i a estones deia el contrari– que el que el govern espanyol havia signat després de la reunió de Pedralbes sobre els mateixos temes de fons. Les contradiccions són una realitat ben visible per a tothom, fins al punt que aquells qui van ser més crítics i més agres davant del discurs del govern van aplaudir o van tractar amb simpatia el discurs del rei. La diferència amb les monarquies parlamentàries més sòlides és inquietant. Arreu, el rei és el símbol de l’estat i el govern és qui dirigeix l’estat. Rei i govern són dues parts del mateix emissor, l’estat. Com és que a Espanya això no passa? Potser perquè a Espanya una cosa és l’estat i una altra el govern. I el govern no dirigeix del tot l’estat, malgrat que ha estat triat pels ciutadans per dirigir-lo. A Espanya, segments importants de l’estat (no triats a les urnes) van a la seva, governi qui governi. Per això l'estat, a través del rei, es pot permetre contradir el govern, perquè és un emissor diferent. Certament, no és el que diu la Constitució, però deu ser el que passa, si no diuen el mateix. I llavors, a qui hem de creure?