22/04/2016

23/4: Això era i no era un gat i un gos

1 min

Gat i gos s’encalçaven tot lo sant dia, i a hores lliures, cansats de barallar-se ells dos, se les havien amb tota bèstia vivent, bordaven a vianants, emprenyaven ratolins, espantaven gallines. Allò era un mal viure. Fins que un dia va arribar una fetillera de llunyanes terres i va treure del sarró un objecte màgic. Tu, gos, li va dir al gos, no pots veure els gats perquè mai no has estat gat. I tu, gat, encalces el ratolí perquè mai no has estat ratolí. Jo duc un objecte que conté una mixtura màgica gràcies a la qual, per un instant, el gos podrà ser gat i el gat ratolí i tothom podrà ser l’altre. No tan sols saber-ne coses -el caçador ho vol saber tot de la presa- sinó viure’n la vida. Un objecte màgic que permet viure més vides. Eren tot de fulls de paper plens de cagarrons negres. Es diu llibre, això són lletres, s’hi poden posar dibuixos, i és ple d’històries, és a dir, de vides. Se’n diu literatura. Per la màgia de la fetillera, van aprendre en un instant a llegir-los i l’un va ser l’altre i l’altre va ser l’un. Em sembla, això sí, que encara s’encalcen. Però van decidir fer una festa cada any per celebrar l’objecte màgic que permet per una estona al ratolí ser gat i al gat ser gos. I aquest conte ja s’ha fos.

stats