DIETARIVV

15/4: No fotem

NO EM VA SEMBLAR bé que es volgués impedir parlar a una persona a la universitat, la candidata del PP. Tampoc no em sembla bé que la resposta fossin unes salutacions feixistes. Però el que em sembla més greu és que s’estigui construint la imatge que aquestes eleccions es fan en un paisatge polític idíl·lic, normalíssim, allunyat de tota violència i tota coacció, i que enmig d’aquesta realitat paradisíaca i impol·luta l’única taca és una escridassada a la universitat. Tenim un paisatge polític absolutament insòlit. Hi ha candidats a la presó i dirigents a l’exili que no poden fer campanya normal (als quals, per tant, tampoc no es deixa parlar). Hi ha un judici en què un partit d’extrema dreta que es presenta a les eleccions participa en l’acusació, i en què cada dia es fa un elogi desmesurat de la injustificable violència policial de l’1 d’Octubre. Això no és un paisatge de normalitat. El que va passar a la universitat no és una taca negra enmig d’un llençol blanc. És una taca fosca enmig d’un llençol fosc. És una anormalitat lamentable en un panorama lamentablement anormal. Constatar-ho no vol dir justificar-ho. Apostem per la normalitat? D’acord. Però sense l’incident de la universitat tampoc no estaríem en la normalitat. Apuntem-nos-hi tots, potser.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF