DIETARIVV

6/8: Aurèlia

LA SETMANA PASSADA va fer cent anys del naixement de la Maria Aurèlia Capmany. En vida va ser una persona molt important en la política, la cultura i la societat catalanes (ho certifica l’excel·lent biografia que ha escrit l’Agustí Pons). Avui les seves obres mereixen ser rellegides i són centrals en la literatura catalana contemporània. Si em permeten una recomanació, Un lloc entre els morts. Per a alguns dels qui en tenim memòria directa, de l’Aurèlia ens resultava especialment admirable l’entusiasme actiu, positiu. Sovint, les persones que tenen una gran intel·ligència crítica i l’exerceixen és difícil que s’acabin identificant d’una manera plena i activa amb una causa. Sempre troben alguna cosa que no està prou bé, una raó per a l’escepticisme. En tot allò que era, Maria Aurèlia Capmany era crítica, però no escèptica. En el socialisme, en el feminisme, en el catalanisme. Ja veia les pegues que, quan toquen a terra, tenen totes les causes. Però això no li impedia bolcar-s’hi. Per això estic convençut que des d’aquesta actitud crítica però no escèptica, Maria Aurèlia Capmany, si hi fos, participaria avui amb entusiasme en el corrent popular per la sobirania i la independència que travessa el país. I que ens aniria molt bé que hi fos.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 19/08/2018

Consultar aquesta edició en PDF