DIETARIVV

21/4: Qui mana aquí

UNA DE LES constants del comportament autoritari és l’obsessió per l’ostentació del poder. Per deixar sempre clar qui mana aquí. Aquí mano jo. Ho podem veure constantment en tots els àmbits, des del domèstic fins al laboral: quants gestos es fan sense cap altra lògica, raó ni intenció que demostrar qui mana! Quantes intervencions gratuïtes, sense sentit, que no tenen més objectiu que recordar-nos qui és el detentor del poder! O fins i tot en el món de la justícia: hi ha jutges que necessiten demostrar constantment -alternant-ho si cal amb gestos més o menys impostats de bonhomia- que tot el poder és a la seves mans, i que no se’ls pot discutir. Si passa en tots els àmbits, no és estrany que passi també en la política, en què el poder és una de les principals matèries primeres: no tan sols s’exerceix, sinó que també s’exhibeix. I si pot ser, amb arrogància. Com més absurd sigui el gest que es fa servir per a aquesta exhibició, més clar és el seu objectiu: recordar qui mana i qui ha d’obeir. La bandera espanyola i el retrat del rei darrere Jordi Sànchez en l’entrevista des de la presó era -a més d’una rebequeria perquè se li havia donat una mica de veu a algú que volien en silenci- una pura ostentació autoritària de poder. Aquí mano jo.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF