9/11: Gibraltar, 'again'

EscriptorEn part per les incògnites que provoca l’horitzó del Brexit, en part cavalcant sobre l’onada de nacionalisme espanyol que tot ho arrossega, els mitjans de comunicació de Madrid tornen a parlar de Gibraltar. Més concretament, de l’espanyolitat intrínseca de Gibraltar i de la necessitat que el Penyal torni a estar sota sobirania espanyola. Els articles que en parlen excaven en les profunditats del Tractat d’Utrecht, expliquen les circumstàncies de la Guerra de Successió, es miren del dret i del revés qualsevol consideració jurídica que al seu parer es pugui aplicar al cas. Només hi ha una cosa que no surt mai: escoltar què en pensen i què volen els gibraltarenys. Si hi ha alguna referència a la possibilitat de preguntar als habitants de Gibraltar, és per dir que això forma part de la trampa de la Gran Bretanya. Escoltar la gent que habita un lloc per decidir-ne el futur és una trampa. I els arguments que es fan servir per reivindicar Gibraltar per a Espanya servirien exactament igual si el Penyal fos un desert. Per a ells, estem parlant de la terra, no de les persones. De l’imperatiu categòric de la geografia física, contra la llibertat i el criteri de les persones. És una manera de veure-ho. No de veure Gibraltar només, de veure el món.