9/11: Gibraltar, 'again'

En parlar del Penyal parlen de la terra, no de les persones

En part per les incògnites que provoca l’horitzó del Brexit, en part cavalcant sobre l’onada de nacionalisme espanyol que tot ho arrossega, els mitjans de comunicació de Madrid tornen a parlar de Gibraltar. Més concretament, de l’espanyolitat intrínseca de Gibraltar i de la necessitat que el Penyal torni a estar sota sobirania espanyola. Els articles que en parlen excaven en les profunditats del Tractat d’Utrecht, expliquen les circumstàncies de la Guerra de Successió, es miren del dret i del revés qualsevol consideració jurídica que al seu parer es pugui aplicar al cas. Només hi ha una cosa que no surt mai: escoltar què en pensen i què volen els gibraltarenys. Si hi ha alguna referència a la possibilitat de preguntar als habitants de Gibraltar, és per dir que això forma part de la trampa de la Gran Bretanya. Escoltar la gent que habita un lloc per decidir-ne el futur és una trampa. I els arguments que es fan servir per reivindicar Gibraltar per a Espanya servirien exactament igual si el Penyal fos un desert. Per a ells, estem parlant de la terra, no de les persones. De l’imperatiu categòric de la geografia física, contra la llibertat i el criteri de les persones. És una manera de veure-ho. No de veure Gibraltar només, de veure el món.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF