11/10: Sense majoria

EscriptorLa gràcia dels parlaments és que són faves comptades: pots parlar tot el que vulguis, però al final votes i es compten els vots. En aquesta lògica, les majories parlamentàries no es proclamen, s’exerceixen. Una majoria parlamentària no es crea abraçant-se pels passadissos ni dient el mateix a les entrevistes, es crea sent prous i votant junts. Després de les eleccions del 21-D, molts ens pensàvem que hi havia una majoria independentista al Parlament: el nombre suficient de diputats disposats a votar sempre junts en les coses substancials. Ens equivocàvem. El jutge Llarena s’ha encarregat, inhabilitant i amenaçant, que no siguin prous. I els mateixos grups, dins del marc pervers dibuixat per Llarena, han decidit no votar junts en qüestions substancials. És irrellevant qui tingui més raons, sabent que ningú no les té totes. El que és rellevant és que no hi ha una majoria independentista al Parlament de Catalunya, sinó que (en uns comptes viciats per la ingerència judicial) hi ha diverses majories possibles, que s’activen segons la votació i les circumstàncies. Al ple, la mesa i les comissions, majories de geometria variable i lògiques diverses. És bo saber-ho. Això no mata la legislatura. Així es pot anar fent. El que no es pot fer és avançar.