Publicitat
Publicitat

DIETARI VV

21/04: Més Setmana Santa

NO SÉ SI ELS LECTORS compartiran una sensació molt subjectiva que he tingut aquesta darrera Setmana Santa: que la presència del fet religiós en l’espai públic ha crescut d’una manera considerable i que, en un cert sentit, ens hem acostat -sense arribar-hi, ni de bon tros- a aquelles Setmanes Santes de la infantesa, en què la confusió entre religiositat i oficialitat era absoluta. Potser va ser allò de les banderes a mig pal en els edificis militars. Potser van tornar a fer més pel·lícules de romans a la televisió pública espanyola. Potser hi van retransmetre un nombre més alt d’oficis religiosos. Potser en moltes processons hi participaven activament forces públiques de l’Estat. No ho sé. Però he tingut la sensació que la laïcitat de l’Estat ha anat endarrere aquest any. No tinc res en contra de les manifestacions religioses tradicionals. No em sembla malament que l’expressió de les creences religioses de bona part de la població -siguin les que siguin- esdevingui visible al carrer. Però no em semblaria bé que l’Estat perdés la seva laïcitat, que no vol dir rebuig al fet religiós, sinó neutralitat respectuosa respecte al fet religiós. No sé si ha passat o només m’ho ha semblat. Si ha passat, no em sembla un bon símptoma.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF