1/2: L'escenari

Les persones que hi han parlat abans del trasllat comenten que tots els presos polítics catalans tenen ganes de judici. Com que estan convençuts que les sentències estan escrites abans de començar, no viuen el desenvolupament del judici com una amenaça afegida que els pugui perjudicar. El veuen com una oportunitat: el lloc on podran explicar-se i deixar en evidència l’Estat, davant del jurat de les opinions públiques, catalana, espanyola i internacional. Veuen el judici com un escenari. I què necessiten? Que l’escenari estigui il·luminat al màxim i que concentri l’interès prioritari del màxim nombre possible d’espectadors. I és aquí on el sobiranisme els podria ajudar: posant tots els focus en el judici, no contraprogramant-lo amb iniciatives o declaracions d’altra mena, no generant centres d’atenció informativa que hi competeixin (i encara menys si respiren confrontació). Seran capaços de fer-ho, tots els diferents sobiranismes? Si no ho són es pot produir una paradoxa: que qui ajudi més a concentrar l’atenció internacional en l’escenari, posant-hi més focus al damunt, sigui el ministre Borrell amb les seves campanyes exteriors a la contra. Si el sobiranisme està convençut de tenir les millors raons, com més es parli del judici, millor.