9/10: Acarnissament

EscriptorAquesta última setmana, el nacionalisme espanyol ha fet una veritable ostentació d’acarnissament respecte als presos polítics catalans: escandalitzant-se perquè les condicions de vida a la presó no els semblaven prou dures, negant tota possibilitat d’indult fins i tot abans que hi hagi una condemna, indignant-se per l’entrevista a Junqueras a la televisió... Cal collar més els presos, venen a dir-nos. No n’hi ha prou que estiguin a la presó, abans de ser jutjats i per uns càrrecs que Europa no accepta, cal que ho estiguin en les pitjors condicions possibles i si pot ser per sempre. Aquest acarnissament informa molt sobre la lògica veritable i de fons dels empresonaments. Els que s’autoanomenen constitucionalistes diuen que ho fan per defensar la llei, i per tant la justícia. Però l'acarnissament no participa d’aquesta relat, no pertany mai a la lògica de la justícia. Pertany més aviat a la lògica de la venjança. I encara més a la de combat: l’objectiu en una situació de conflicte és desactivar l’altre, i la manera de fer-ho és humiliar-lo. La victòria total, en una lògica de combat, és la humiliació de l’altre. No de l’adversari, de l’enemic. Per això no n’hi prou amb empresonar-lo. Cal acarnissar-s’hi. I no és només Vox.