9/5: Troia, esclar

El cavall de Troia evoca exterioritat i anuncia voluntat de destrucció

Llegeixo als diaris que l’activisme unionista ha organitzat una campanya d’eliminació de llaços grocs (el lector ja en coneix a hores d’ara el resultat), i que en diuen operació Troia. El nom crida l’atenció. Posar un nom és triar una targeta de presentació, donar pistes sobre qui ets i què vols. Per a algú de cultura occidental, Troia és per damunt de tot un nom que evoca una guerra. 'Armar la de Troya'. Generar o provocar un conflicte, una guerra, com la de Troia. L’altra cosa que evoca aquest nom, en la nostra cultura, és el cavall de Troia: l’astúcia a través de la qual uns invasors estrangers aconsegueixen actuar dintre d’una ciutat assetjada, per combatre-la i finalment destruir-la. El cavall de Troia és el que fan servir els de fora contra els de dins. Evoca exterioritat i anuncia voluntat de destrucció. Aquesta accepció és avui tan viva que anomenem 'troians' aquells softwares maliciosos que, sota una aparença legítima o inofensiva, entren en un sistema per la porta del darrere per destruir-lo. Suposo que quan els promotors de l’acció dels llaços trien aquest nom són conscients de les seves connotacions. I pensen que el nom d’operació Troia informa sobre què són i quines són les seves intencions. Segur que està ben triat.

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF