9/6: La gran coalició

La sensació que Ciutadans podia ser més piròman que bomber va arribar als centres de poder

El desencadenant del gran canvi polític que ha viscut Espanya aquests dies no és tan sols la sentència de Gürtel sinó també el discurs de Rivera en què deia que només veia espanyols, amb música de Marta Sánchez. M’explico: l’establishment jugava fins a aquell moment la carta de Ciutadans, esperonats per les enquestes, com a recanvi al vell bipartidisme desgastat. Però el discurs de Rivera va ser tan passat de voltes, tan excèntric, tan friqui, que va provocar una doble reacció. D’una banda, gairebé tot l’arc parlamentari es va conjurar perquè la crisi del PP no desemboqués en unes eleccions a benefici de Ciutadans. Fins i tot el PP les va voler evitar. De l’altra, la sensació que Ciutadans podia ser més problema que solució, piròman més que no pas bomber, va arribar als centres de poder. Per això una moció de censura que semblava impossible va acabar lliscant amb tanta facilitat. Potser l’establishment hauria preferit la gran coalició entre PP i PSOE, impossible en una cultura política que abomina el pacte. S’ha conformat amb el millor succedani que ha trobat: un govern del PSOE que agrada a l’electorat del PP i tranquil·litza Europa. Una gran coalició discreta per aturar la crisi catalana. Però en el fons també per descavalcar Ciutadans.

EDICIÓ PAPER 24/06/2018

Consultar aquesta edició en PDF