4/12: Les garanties
El més important en una negociació política no són les promeses, sinó la garantia que es compliran. Per aconseguir la investidura, Sánchez prometrà potser algunes coses al sobiranisme. Fins i tot, potser, farà gestos, que només serien políticament valuosos si es consideren l’avançament d’una actitud positiva que mantindrà l’endemà de ser investit. Però el problema és que si no hi ha garanties, un cop amb el poder a les mans, pot oblidar les promeses i desmentir els gestos anteriors. ¿I llavors a qui reclames? Un pacte polític té aspectes tangibles i intangibles, d’actitud. Frenar la causa general contra l’independentisme seria un pacte implícit i discret, que es referiria a una actitud. I un pacte així només és sòlid si l’endemà tens mecanismes per fer-lo complir. ¿Té mecanismes l’independentisme per garantir que Sánchez complirà el que pacti? ¿Té la força per fer-lo caure si no compleix el que ha promès? ¿Té la voluntat de fer-ho? Aquestes coses són més decisives a l’hora de pactar que no pas el contingut de les promeses. Les fórmules de garantia. Quan hi ha confiança, no calen tantes garanties. Però quan estàs pactant amb algú en qui no pots confiar i que ni tan sols saps si realment vol pactar amb tu, totes les garanties són poques.
