22/2: El rei i les vagues

No és gens estrany que el rei prefereixi la llei que la democràcia

Cada vegada que a Catalunya hi ha una vaga general, surt el rei. Va sortir amb el seu discurs de l’'A por ellos' el vespre del 3 d’octubre, el dia que el país s’havia aturat espontàniament per la repressió policial de l'1 d’Octubre. Ha tornat a sortir la vigília de la vaga general amb què el país ha protestat pel judici als presos polítics. I en tots dos casos el missatge ha estat el mateix: teniu el meu suport per saltar-vos la democràcia en nom de la Llei. Entenent per democràcia els valors fundacionals de les societats democràtiques: el respecte pel vot de la gent, el diàleg, la mesura, la llibertat d’expressió. I entenent per Llei, amb majúscules, una sola cosa: que la unitat d’Espanya no es vota ni es negocia ni es discuteix. Amb tota la resta de la llei es pot fer de més i de menys, però amb aquesta Llei que es resumeix en una frase, no hi ha cap marge. Suport llavors als policies que reprimeixen i als polítics que suspenen l’autonomia (constitucional) en nom de la Llei. Suport també als jutges que empresonen i condemnen ara en nom d’aquesta Llei. I no és gens estrany que el rei prefereixi la Llei a la democràcia. Ell és on és perquè l'hi ha posat la llei (de Franco), no pas perquè l'hi hagi posat la democràcia (dels vots).

EDICIÓ PAPER 24/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF