19/10/2017

20/10: No és normal

1 min

DE VEGADES, davant de certs fets polítics o socials, hem coincidit que la millor resposta és continuar fent vida normal, no deixar que afectin la nostra activitat quotidiana. És el que diem, molt sovint, davant de fets -per exemple, atemptats- que precisament el que voldrien seria modificar la nostra normalitat, trencar-la, fer que n’adoptéssim una altra. La resposta, per no donar-los la raó, per combatre’ls, és mantenir aquesta normalitat. Però el que passa ara a Catalunya és exactament el contrari: ens volen fer passar per normals coses que no ho són en absolut. Que tinguem dos amics a la presó per un delicte polític -i que ens diguin que s’hi poden arribar a passar quatre anys!- no és normal. Que s’intervingui l’autonomia per la porta del darrere, saltant-se les lleis que presenten com el seu màxim capital, o per la porta del davant, forçant l’article 155, no és normal. I, per tant, la resposta no pot ser en aquest cas continuar fent vida normal, com si res, quan en aquesta vida s’hi han injectat unes anormalitats inassumibles. La resposta és fer el que cadascú hagi de fer, però recordant en cada moment que tot plegat no és normal, que estem en un estat d’excepcionalitat. Mentre duri l’anormalitat major, la que tot ho contamina.

stats