18/10: Vaga: ara cal

Per al moviment de rebuig a la sentència del Suprem –que és un moviment per la independència, però també per la defensa dels drets i les llibertats de tots– és molt important que s’hagi convocat la vaga del 18 d’octubre i que tingui un gran seguiment. En primer lloc, perquè és una manera contundent i efectiva d’expressar el rebuig per la sentència. Però també perquè és una manera, que ara convé molt especialment, d’evitar que la reivindicació independentista i a favor dels drets i les llibertats quedi convertida a ulls de l’opinió pública exclusivament en una antologia d’incidents de carrer, en una espiral de manifestacions i de càrregues policials i, en definitiva, en un problema d’odre públic. Les Marxes per la Llibertat i la vaga, a més de les moltíssimes accions de tota mena que es fan aquests dies, amplien el ventall de la protesta, en la forma i en el fons. No, no és un problema d’ordre públic, tot i que una sentència que condemni per violentes unes persones que no han fet servir mai la violència es converteix automàticament en una invitació a la violència (una invitació que no s’ha d’acceptar). La vaga ens recorda que hi ha un problema polític. Que no es resol amb antiavalots i que la sentència l'ha fet encara més gros.