14/11: ‘Realpolitik’

LLEGEIXO que, en ple període del terror a Moscou, Churchill admirava Stalin. Coneixia les purgues terribles, però només el preocupaven pel temor que afusellar tants generals no acabés afeblint l’Exèrcit Roig, que un dia s’hauria d’enfrontar a Hitler. Churchill rebutjava la política de Chamberlain d’apaivagament de Hitler. Però no per un raonament moral: Hitler era un perill pel seu expansionisme, perquè volia fer maldats fora de les seves fronteres, i entrava per tant en col·lisió amb l’Imperi Britànic. Com Trotski, que volia exportar la Revolució. Per contra, Stalin es limitava a assassinar i destruir a dins del seu territori, i per tant no era un perill sinó una font d’estabilitat. S’explica d’una manera tan crua com apassionant en els dietaris de l’ambaixador soviètic a Londres Ivan Maiski, que s’acaben de publicar: El cuaderno secreto. La realpolitik que va dur Chamberlain a apaivagar Hitler, Churchill a admirar Stalin i les democràcies a no intervenir en la guerra espanyola va tenir uns resultats catastròfics. És decebedor que Churchill admirés Stalin. Però és més decebedor que vuitanta anys després aquella realpolitik tingui encara predicament en les més altes instàncies europees, com si hagués servit per a alguna cosa.