13/02/2019

14/2: Caricatura i prejudici

1 min

Davant d’un fet rellevant, hi ha tot un llenguatge no verbal a través del qual cadascú demostra, conscientment o no, el seu grau d’incomoditat o de convicció. Ho apliquen els mitjans de comunicació, però no tan sols els mitjans. I òbviament es pot llegir aquest llenguatge no verbal en la manera d’afrontar el judici als presos polítics. Davant d’un fet, aquell que creu que té raó (i que el fet ho demostrarà) tendeix a subratllar-lo, a posar-hi tots els focus, a fer-lo tan visible com es pugui per al màxim nombre de persones. Aquell que no té clar que tingui la raó hi està incòmode, tendeix a amagar-lo tant com pugui, a deixar-lo mig a les fosques, a evitar la seva màxima difusió i a mirar que passi desapercebut, a veure si el temporal li passa de pressa. El que creu que té la raó tendeix a oferir-ne i a demanar-ne les imatges més precises, menys interpretades, amb l’objectiu de la càmera més net. I el que es troba incòmode davant dels fets prefereix, si no és possible ocultar-los, substituir-los per la seva caricatura: no ensenyar les coses, sinó les coses interpretades a la seva manera, que és en el fons el que és una caricatura. Amb el que està passant a Madrid, uns volen ensenyar el judici. Uns altres ensenyen el prejudici.

stats