14/8: Hong Kong
La Xina no té problemes d’imatge. Vull dir que no li preocupa la imatge que pot tenir en l’opinió pública internacional. No té cap interès en fer veure que és una democràcia, perquè tothom sap que no ho és. I està convençuda –i no li falten raons– que la seva potència econòmica, militar i política, la xarxa d’interessos que mou, faran que ningú no gosi recriminar-li d’una manera efectiva res del que faci. Ni al Tibet ni a Hong Kong. Per tant, es pot permetre, sense ni tan sols intentar amagar-les, imatges d’una repressió policial violenta contra les manifestacions a favor dels drets democràtics a Hong Kong, perquè sap que no passarà res. Aquestes imatges –que en certes coses ens resulten tan familiars– són antipàtiques, però estan disposats a pagar el cost de l'antipatia, perquè creuen que en el fons no és gaire elevat, mentre que l’objectiu que persegueixen, desmantellar el moviment d’oposició a Hong Kong i anar cap a la màxima uniformització política, és molt més valuós que els costos. Per tant, arribaran on creguin que han d’arribar per aconseguir-ho. Els estats més perillosos del món, per als seus propis ciutadans, són aquells als quals la seva mateixa força els fa impunes, com la Xina. O aquells que, sense ser-ho, es creuen que ho són.
