12/7: Un llaç a la Moncloa

El debat del contenciós català és també un debat sobre les mancances de la democràcia espanyola

VICENÇ VILLATORO
VICENÇ VILLATORO Escriptor

Si he de ser franc, quan vaig veure la foto de la trobada amb Pedro Sánchez ni em vaig adonar que el president Torra duia un llaç groc. El porta sempre. I aquí estem acostumats a veure’n. Però la premsa de Madrid, que no hi està acostumada, que ni en veu ni en vol veure, es va escandalitzar i ho va trobar enormement rellevant. Tenien raó ells, considerant-ho important. Més que no pas jo, en no adonar-me’n. Dur el llaç gros és reivindicar la llibertat dels presos polítics. Per tant, és dir en veu alta que creus que hi ha presos polítics. I tots sabem que en una democràcia plena no pot haver-hi presos polítics. Per tant, dur un llaç groc a la Moncloa és dir a Pedro Sánchez que presideix el govern d’una democràcia incompleta, d’una democràcia amb mancances, amb forats. És un acte de solidaritat personal amb els presos, però també un posicionament polític clau. No negues la legitimitat al teu interlocutor. Però li estàs fent una crítica política substancial, que és en el fons del que has vingut a parlar. Perquè el debat sobre com solucionem el contenciós català és també un debat sobre les mancances de la democràcia espanyola. El llaç era un senyal rellevant i valuós de solidaritat, de coratge i, sobretot, de sinceritat.

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF