Publicitat
Publicitat

Eleccions rutinàries o històriques?

Francament, no em va estranyar gens que la Junta Electoral Central, de Madrid estant, suspengués la campanya de la Generalitat que incentivava el vot. No em va estranyar que posessin la legislació espanyola per davant de la catalana. I em sembla que ens hi haurem d'anar acostumant. El procés sobiranista que ha iniciat Catalunya incomoda l'Estat, i l'Estat és molt més que el govern. És l'Estat qui mourà totes les peces que pugui, per sobre i per sota de la taula, per aturar o difuminar aquest procés. És l'Estat el que llegirà les situacions, la legislació catalana, espanyola i europea de la manera que resulti més favorable als seus interessos. En un procés sobiranista, l'Estat no és l'àrbitre, és una part. Si coincidíem totalment amb en Salvador Cardús que una de les condicions dins dels resultats del 25 de novembre perquè el procés sobiranista vagi bé és que hi hagi una participació alta, no és estrany que els qui no volen que vagi bé la vulguin baixa. Tot i que figura que per a la democràcia sempre és bo que hi hagi com més participació millor. I el que buscava la campanya era participació.

Em va sorprendre més que formacions polítiques catalanes, més enllà del PP i Ciutadans, que estan perfectament enquadrats en aquesta dialèctica al costat dels interessos de l'Estat -ben legítimament, d'altra banda-, protestessin i portessin a la Junta Electoral aquesta campanya per incentivar la participació. Que ha estat aturada no pas per ser partidista, sinó precisament perquè incentivava la participació. Em sembla radicalment absurd dir que posar imatges de la Diada afavoreix Convergència i Esquerra, com m'ho semblaria que es digués que posar imatges dels Jocs Olímpics afavoreix el PSC o posar imatges de la Constitució afavoreix el PP. La campanya no era neutra, ho reconec. Però no ho era en un altre tema, que és objecte de debat polític. Amb més o menys habilitat comunicativa -personalment, penso que amb força- la campanya estava destinada a dir que cal participar perquè aquestes eleccions seran històriques, tenen una transcendència especial, marcaran una fita amb una potència superior a la normal en unes eleccions, fins al punt que un dia tots plegats explicarem als nostres néts que vam ser dels qui van votar en aquelles eleccions històriques.

En el mapa polític català hi ha formacions que creuen que aquestes eleccions són excepcionals, històriques, i a més els convé que siguin percebudes així per la ciutadania. I també hi ha forces polítiques a les quals convé presentar aquestes eleccions com a rutinàries, no excepcionals, iguals que totes les altres eleccions, encara que potser -no ho sé segur- en el seu interior saben que no és així, que en els resultats del dia 25 ens hi juguem més coses de les que ens juguem normalment quan anem a les urnes. Els qui creuen que aquestes eleccions són històriques -i creuen a més que els convé que la gent se n'adoni- són els qui pensen centrar la campanya en el que precisament les fa històriques: que signifiquen que tiri endavant o que quedi aturat el procés sobiranista a Catalunya, el camí cap a la independència i l'estat propi.

Els qui creuen que no els convé que aquestes eleccions siguin percebudes com a històriques i prefereixen presentar-les com a rutinàries són els qui tenen més a perdre en el debat sobre el futur del país i volen que la campanya giri sobre les qüestions habituals de la governança: impost de successions, polítiques sanitàries i educatives, etcètera, etcètera, etcètera. Però també estan en contra de presentar com a històriques aquestes eleccions, i prefereixen presentar-les com a rutinàries, tots aquells que intueixen que aquesta vegada -contra tots els vells tòpics- com més alta sigui la participació més reforçades quedaran les posicions sobiranistes.

La campanya ja està aturada i seria sorprenent que els recursos tiressin endavant i es tornés a posar en marxa. De fet, no hi deu haver ni temps. Al marge de la valoració que ens mereixi aquesta prohibició expressa de fer campanyes a favor que la gent vagi a votar (aquesta és l'argumentació per prohibir-la), el tema de fons continua viu i obert. I cada ciutadà es converteix en l'àrbitre. ¿Aquestes són unes eleccions històriques o unes eleccions rutinàries? ¿Ens hi juguem les polítiques de govern dels pròxims quatre anys o ens hi juguem el futur del país per unes quantes generacions? Aquest és en el fons el veritable debat que proposa la campanya institucional, la seva aprovació o la seva reprovació. Respondre a aquesta pregunta ja no serveix per recuperar o condemnar la campanya institucional que es va fer. Però segur que serveix per decidir el propi vot. I per decidir si cal anar a votar: la motivació per anar a votar no és igual si es tracta d'unes eleccions rutinàries o si són unes eleccions històriques. Com més transcendents, més participació, se suposa. Jo sóc dels qui creuen que són transcendents. Excepcionals. Històriques. És a dir, dels qui esperen explicar als seus néts: en aquelles eleccions on es va començar a decidir el futur del país, on es van posar -o es van treure!- les bases per convocar un referèndum d'autodeterminació i decidir si volíem ser o no volíem ser un nou estat d'Europa, jo sóc dels qui van votar.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF