18/10: El principal entrebanc de la setmana per al procés català arriba de Nova York

És l’elecció d’Espanya com a membre no permanent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Aquest és un èxit de la diplomàcia espanyola, molt eficient (quan vol). També, de manera indirecta, atribuïble als dubtes que inspira l’ambigüitat del govern islamista de Turquia, rival d’Espanya en la votació. L’elecció d’Espanya té implicacions diverses, algunes de positives. Però, per al govern espanyol, la política exterior sempre ha estat (també) una projecció de la política interior, i aquesta està marcada avui per la qüestió catalana. Margallo ha estat el ministre que ha parlat més del procés. I una Espanya amb una posició internacional forta tindrà més capacitat de pressió per evitar reconeixements per al procés català. Tot i que també estarà més a l’aparador internacional, i per tant haurà de vigilar més de no vulnerar aspectes bàsics de la sensibilitat democràtica. En qualsevol cas, no és una dada que des de Catalunya es pugui ignorar. Perquè la qüestió central no és declarar la independència, sinó exercir-la. I això vol dir que sigui reconeguda, dins i fora. Des de Nova York ens recorden que el procés no es guanya amb pit i collons, sinó amb astúcia i paciència.