13 d'octubre: "La mani a la plaça de Catalunya em sembla respectable, però tramposa"

Manifestar-se és una forma (imperfecta) de comptar suports. L’Onze de Setembre ens vam comptar els uns i ahir es van comptar els altres. Respectable. I els números, clars. Però tot això només té sentit quan creus que comptar és important, és la solució: la idea amb més gent a favor, guanya. Llavors una manifestació fa, de manera provisional i imperfecta, la funció de comptar que després faran les urnes com Déu mana. Té sentit manifestar-se per la independència quan creus que Catalunya ha de ser independent si ho vol la majoria. Però si creus que ha de ser independent perquè és just i necessari, i tant se val la majoria, llavors no et calen manifestacions. De la mateixa manera, no té sentit manifestar-se contra la independència si creus que la unitat d’Espanya és un axioma impermeable a la democràcia, que no es pot posar a votació. Pots manifestar-te contra la independència si vols dir: Catalunya no ha de ser independent perquè la majoria no ho vol (però si la majoria ho volgués, sí). La mani d’ahir tindria sentit per mobilitzar els qui volen votar no. No té sentit manifestar-se a favor de no deixar votar. (Per a això, ja n’hi ha prou amb el Constitucional i la Guàrdia Civil.)