DIETARIVV

19/8: La Reserva del Nord

EM SUBLEVA que els guarniments de la plaça del Nord a les Festes de Gràcia hagin estat destrossats al crit d’“Això és racisme”, perquè reproduïen festivament la iconografia d’un poblat d’indis americans, tal com l’hem conegut a través del cinema. Em subleva perquè la il·lusió, la feina i la bona fe dels veïns no s’ho mereixen. I em subleva també, pensant en els qui s’ho van carregar, que hi hagi gent que s’atorgui el paper de policia política. Tots els Savonaroles tendeixen a encendre fogueres de les vanitats, cremant el que no entra en el seu dogma. Perquè la gent que té un pensament dogmàtic, totalitari en el sentit de voler ocupar la totalitat de l’espai, no accepten que existeixin espais amb una lògica autònoma. L’humor, la creació artística, la festa popular, són espais autònoms respecte a la veritat oficial -la que sigui- i ho han de poder ser. Tots els dogmatismes han prohibit els Carnavals. Certament, si una cosa no t’agrada, tens el dret a criticar-la i a replicar-hi, pots trobar-la de mal gust, et pot semblar impertinent i et pots abstenir de participar-hi. Però no prohibir-la i encara menys destruir-la. La Reserva del Nord -es deia així el guarniment destrossat- hauria de ser una reserva també contra la intolerància.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF