Barcelona P { margin-bottom: 0.21cm; } P { margin-bottom: 0.21cm; } M’agrada l’anunci de Desigual. No té més importància: em semblen interessants i divertides, no gaire transcendents, les discussions sobre si els anuncis ens agraden o no, per motius estètics, tècnics o ideològics. Em semblen més inquietants les discussions sobre si s’han de prohibir anuncis. Perquè pot ser que en aquestes es confrontin de fet dues concepcions de fons que van més enllà de la publicitat televisiva i que es podrien definir en la seva expressió més radical. Segons una, tot hauria d’estar prohibit, excepte allò que és manifestament beneficiós i positiu. Segons l’altra, tot hauria d’estar permès, excepte allò que és demostrablement malèfic i perniciós. Sóc de la segona. I em fa l’efecte que tendeixen a la primera els qui es consideren en possessió d’una veritat revelada i a la segona els qui pensem que això de la veritat està molt repartit.
