5/10: La gerra esquerdada

Felipe González es va autodefinir fa un temps, d’una manera una mica narcisista, com un jarrón chino : un objecte de molt valor però que ningú no sap on posar. Va completar després la definició amb un comentari displicent: una gerra que qualsevol dia un nano pot tombar d’un cop de colze i enviar a les escombraries. Ja se sap, aquesta canalla d’ara. Jo diria que González fa temps que viu amb aquest temor i que, a hores d’ara, és, de fet, una mena de gerra esquerdada, que té por que si es mou alguna cosa, si tot es remena, si es desmunta la cambra -reial- on s’està, es farà visible l’esquerda. Per tant, Felipe González s’ha convertit en el principal advocat perquè tot es quedi tal com està, tal com ell ho va deixar, que ningú remeni l’herència, no fos cas que es faci visible l’esquerda. I diria que a hores d’ara el nucli d’aquesta herència no és el somni socialista ni la conquesta de les llibertats, sinó la participació activa del PSOE en el manteniment del trípode que formen la monarquia, la unitat d’Espanya i el manteniment intacte del règim polític i econòmic. El PSOE ha d’aguantar el trípode. Perquè si el trípode es mou, potser acabarem veient l’esquerda de la gerra xinesa. I potser descobrirem que sempre havia estat esquerdada.