12/O: L’Espanya cega

SEGONS LA ICONOGRAFIA tradicional, una estàtua amb els ulls tapats per una bena representa la justícia, cega com a sinònim d’imparcial. Aquesta iconografia no serveix per a l’Espanya d’ara. La seva justícia no és cega, en aquest sentit, sinó que té els ulls ben oberts i distingeix molt bé el que li convé. L’estàtua podria ser, doncs, la representació d’una Espanya oficial cega, perquè no vol veure o no vol deixar veure el que podria desmentir el seu relat més complaent. Sigui la sentència absolutòria de Tamara Carrasco, sigui el pronunciament d’una universitat, sigui una pancarta en un balcó. Aquesta Espanya oficial va celebrar com un fracàs sobiranista que el rei d’Espanya visités Barcelona blindat per la policia. Figura que quan va a qualsevol lloc d’Espanya hi ha manifestacions de benvinguda. A Barcelona, només n’hi ha de protesta i se li amaguen. Fa cent anys, quan Alfons XIII va visitar la ciutat, el dictador Primo de Rivera va lluir que gràcies a la seva repressió ja no hi havia banderes catalanes als balcons. I es veu que el rei va dir: “Jo darrere de cada balcó buit hi veig una bandera catalana”. Potser el besavi duia els ulls menys tapats que el besnet. Fins i tot entre els Borbons, potser en cada bugada es perd un llençol.