10 de març: "Un bon amic, lúcid i compromès amb el procés, em diu que..."
Un bon amic, lúcid i compromès amb el procés, em diu que –contra la meva opinió– no és tan greu que no hi hagi una llista sobiranista única a les eleccions europees. Que les conseqüències són minses i que és una carta que ens hem de reservar per a més endavant. Li donaria la raó si la decisió d'anar per separat fos el fruit d'un càlcul pensant en el procés: és el que li convé o com a mínim no el perjudica. Però em temo que neix d'una altra mena de càlcul, d'alguns partits: és el que convé al partit, i del procés ja en parlarem. El que passa potser no és greu. Però és inquietant per què passa. Per la victòria del càlcul de partit i de l'eix dreta-esquerra sobre l'interès del procés. I això és suïcida. Perquè si el procés fracassa, ja veurem quins dels actuals partits el sobreviuran políticament. I quins líders. Jo crec que no gaires. Encara que les europees els vagin bé.
