El reconciliador que transmet serenor, pau i resistència

No és casual que ara faci ja 30 anys que Desmond Tutu va ser guardonat amb el premi Nobel de la pau. En aquell temps ja treballava per la fi de la segregació racial i pensava en com es podria fer la reconciliació entre blancs i negres. Tutu i Mandela són personatges de la mateixa fusta, carismàtics, valents, amb visió de futur, amb sentit d’humanitat i dedicats a la pau.

Fa uns vuit anys vaig tenir la fortuna de seure al seu costat en una taula rodona que es feia en una ciutat colombiana per parlar de reconciliació, de dir la veritat sobre tots els aspectes del conflicte colombià i per demanar perdó. Per videoconferència vam parlar amb el president de Colòmbia i Tutu li va demanar que deixés viatjar a Sud-áfrica els líders de la guerrilla, per aprendre el que es va fer en aquell país africà. Tutu és d’aquelles persones que encomanen serenor, pau i resistència. A cent metres de distància ja notes que hi és. Des de fa uns anys, cada mes m’envia un butlletí d’un grup, creat per Mandela i que es diu The Elders, de gent gran amb prestigi internacional que viatgen a zones conflictives i aconsellen en processos de pau.

Si Desmond Tutu pot viatjar a Barcelona per recollir el premi, però, es posarà trist quan li expliqui que l’Escola de Cultura de Pau que va fundar la Generalitat a la UAB, el 1999, ja fa temps que no rep suport econòmic i pot desaparèixer. Gran contradicció, perquè mai hauríem de deixar d’invertir en construcció de pau. Hauria de ser un signe d’identitat de Catalunya, tal com passa a Noruega.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF