A CONTRACORRENT
Misc 08/08/2020

Voltes : “No podem seguir fent l’arquitectura d’abans”

Entrevista a les sòcies de Voltes, una cooperativa d’arquitectura i urbanisme

i
Txell Bonet
3 min
D’esquerra a dreta, Marta Arnal, Andrea Swiec i Júlia de Orovio.

Camino per Vallcarca entre solars buits, places que el poble ha batejat sense importar-li gaire si el nom surt a la guia de carrers, horts urbans i grafitis reivindicatius. Al carrer de la Mare de Déu del Coll hi ha un moment que la vorera s’eixampla. No sé si ho va dissenyar un urbanista o és fruit de mans anònimes, però hi ha un banc en semicercle abrigat per dos tarongers i refrescat per una font. Darrere, escales, i l’entrada d’una casa amb pati. Per la diferència d’alçada, tot plegat té alguna cosa d’escenari teatral. Sembla fet expressament que aquí hi hagi la seu de Voltes, una cooperativa d’arquitectura i urbanisme. Creuo la porta de fusta on m’esperen l’Andrea Swiec (A) i la Júlia de Orovio (J). “J.: Som 8 dones i 3 homes sòcies treballadores, companyes, amigues, que també hem conviscut. Tenim una relació horitzontal, ens organitzem per assemblea i té molta importància com ens comuniquem i com conciliem feina i vida personal”.

Totes elles van coincidir a la UPC i es van graduar amb la crisi del 2008 “A.: Això et duia a pensar que l’arquitectura es podia fer d’una altra manera. Però ens ensenyaven els edificis icònics dels grans arquitectes, com si haguéssim de ser Le Corbusier, i fer cases per a gent amb gran capacitat econòmica. I nosaltres teníem una inquietud social. A més, els béns naturals són finits, i no podem seguir fent l’arquitectura d’abans. En canvi, no ens ensenyaven a construir. Però nosaltres ensenyem tècniques de construcció poc considerades, que tenen a veure amb recuperar oficis”. A les parets hi tenen penjades fotografies antigues de barraques del delta de l’Ebre. “J.: Oferim tallers de construcció amb canya. Agafar les eines empodera”.

De cabanes per a escoles fetes pels mateixos nens a la cúpula del Mas Marroch de Can Roca, elles no només fan els plànols, sinó també la construcció. “J.: Som uns facilitadors de l’accés a l’habitatge. No tot és fer una casa de nou o tenir molts diners per comprar-la. Tenim la cultura de la propietat, però hi ha alternatives com la masoveria i les cooperatives d’habitatge, per garantir a certa població aquest dret, que l’arquitectura arribi a tothom. Intentem guiar en les etapes de possible autoconstrucció, que ajuda a reduir els costos, o fem accessible el llenguatge tècnic per a la presa de decisions”. “A.: Propietaris d’un habitatge que per falta de diners o temps no el poden rehabilitar es poden creuar amb persones que ho poden fer a canvi de viure-hi. Fer un intercanvi, no monetari, de manteniment. Hi ha altres relacions entre les persones que no han de passar només per ser molt amics o tot pagar-ho amb diners”.

I elles són al mig, fent l’acompanyament i donant confiança als propietaris, oferint un contracte, definint les reformes. Veuen clau la implicació dels ajuntaments, reduint els impostos, o comprant i cedint l’ús a aquestes cooperatives d’habitatge, a canvi de la rehabilitació o construcció. A Voltes veuen l’arquitectura i l’urbanisme com una eina participativa de transformació social. Les entitats del barri van demanar-los assessorament per modificar el planejament urbà, i van aconseguir el compromís que un dels solars havia de ser una cessió d’ús a cooperatives d’habitatge, amb un concurs obert. “J.: Quan has format part de la creació de l’edifici, et preocupes de mantenir-lo, ets més que un llogater”. “A.: Per fer un bon projecte has de conèixer la cultura i la gent, sortir del despatx, deixar els plànols d’ordinador. Veure l’espai i entendre’l. A més, nosaltres sempre volem conèixer les persones que necessiten l’habitatge. Millorar-los la vida és un al·licient”.

stats