Txell Bonet

Txell Bonet

Periodista

Agnès Villamor: “L’ingredient més present a la nostra dieta potser és el petroli”

Coincidint amb l’inici del curs, el Museu de Ciències Naturals de Granollers reobre amb la mostra itinerant Què mengem avui? “La idea d’aquesta exposició se’ns va acudir fa 10 anys quan l’Ada Parellada i...

Eva Orteu i Anna Prat: “Necessiten tocar, no només que els hi expliquin”

Eva (E): “Els meus fills han sigut els meus mestres. A través d’ells he observat com aprenen els infants, si se senten respectats, que hi ha maneres d’aprendre en sintonia amb el planeta. A l’escola...

Pedro Gómez i Elvira de Merlo: “Si no hagués sigut per ella, jo ja estaria mort”

Carrer Casp. Pedro (P):“Estava plovent i vaig veure aquest portal. Un guàrdia jurat em va dir que no hi podia dormir. Li vaig dir que amb el xàfec que queia, allà no molestava. Va ser la primera de moltes...

Fina Miralles: “No m’haig de morir amb el pinzell a la boca”

“Fa 20 anys que soc aquí. Si vius al carrer Bruc, el pis és casa teva; si vius a la carretera de Portlligat, casa teva és Cadaqués”. Cadaqués, i també París, l’Amèrica Llatina, la finca de secà de...

Sílvia Vidal: “Ens fa mandra buscar què podem fer per estar cada dia millor”

“Des de ben al principi em va atraure escalar en solitari. Primer per curiositat, després per necessitat d’experimentar l’escalada en tota la seva magnitud. Anar en solitari amplifica qualsevol situació, ho...

Mark Dangerfield: “Tots sabem que cal cuidar el cuidador, però en la pràctica no es fa”

“Estic des de l’any 94 en salut mental, a Sant Joan de Déu, etc., i he vist molts nanos que quan venen a la consulta no suporten que els diguis que necessiten ajuda i et contesten que ets aquí perquè cobres...

Damià Gibernet: “Ara ser pagès és molt sexi”

Quedem a la carretera de la Rabassada. Per arribar, el camí només se’l sap ell. Ni treballa en una oficina ni viu en un pis. “Estic les 24 hores rodejat d’animals. I quan entro en aquest bosc, noto que...

Rosa Garcia: “Preferim distribuir les culpes en comptes d’assumir què pot fer cadascú”

“A l’EGB vam visitar una incineradora, i encara tinc gravada la imatge de la pinça agafant els residus i portant-los cap al foc. A l’escola treballàvem molt aquest tema i ja ha sigut sempre part de la meva...

Clara Barbal i Pablo Rogero: “Ha sigut un treball que ens ha rebentat l’ànima”

Diumenge, a la cloenda de la novena edició de Mostremp, la Mostra de Cinema Rural al Pallars, es presenta el documental El cost de la fruita, fet literalment a quatre mans per la periodista Clara Barbal...

Milthon Robles: “Mentre les mans em serveixin per denunciar la corrupció i la sang, seguiré”

“A Guatemala, el Salvador, Mèxic, Colòmbia o Hondures, d’on vinc jo, si vols ser un periodista independent, no podràs viure d’això. Potser aquí passa igual, però allà és més cruel. T’ho bloquegen tot, t’hi...

Borja Penalba: “Mai estic satisfet a cap nivell”

“Jo mai no he volgut ser músic. Ni em passava pel cap. De xiquet jugava molt a voleibol. A campaments em va caure una guitarra a les mans, i me va canviar la vida. Vaig notar que estava passant alguna cosa...

Mon Mas, narradora oral: “Els contes fan un parèntesi a la teva vida”

“Jo vivia sobre l’Elèctric Bar de Gràcia, i una nit hi feien una sessió de contes. Hi entro i de sobte es va aturar el meu temps, que de fet és tot el que fan els contes: un parèntesi a la teva vida. Si el...

Quim Hereu: “No t’has de quedar sense fer les coses que sempre has volgut fer”

A la Fortalesa de Sant Julià de Ramis, just al costat del DOR Museum, dedicat a la joieria, hi trobareu l’Espai Quim Hereu. Com a ell li agrada anomenar-lo, el santuari de l’estrambotisme, “l’únic corrent...

Anna Viñas i Douglas Varela: “Als 16 anys ja són vells de moltes coses”

“Sempre hem treballat el vincle amb els joves. No vaig tenir ganes de tirar la tovallola, la nostra feina tenia més sentit que mai. Però arran del que va passar fa tres anys vam veure la importància de...

Joana Moll: “El que faig no pot estar tancat en una galeria encara que em donin tot l’or del món”

Mostrar la feina de la Joana Moll em sembla necessari. Els seus projectes tenen tres vessants: són fruit d’una recerca exhaustiva, fan denúncia i prenen forma d’obra, on ens dona la informació amb una...

Bisbe Manel Nin: “Molts dels seminaristes que jo tenia al col·legi grec tenien xicota”

Em rep en una sala àmplia de sostre alt on la seva veu ressona. Quan parla sembla que canti, fent més pujades i baixades de l’habitual, fruit de la seva formació com a monjo a Montserrat. De tots, és l’únic...

Abel Ruiz: “Puc patir ecoansietat perquè vaig a contracorrent del sistema, però tinc esperança”

Ens trobem a Can Rull, a la perifèria de Sabadell. “En comparació amb barris més cèntrics, la lluita social hi és més viva. Per això quan a Barcelona vaig entrar en aquest moviment social, m’hi vaig sentir...

Nieves Heredia: “Pots estudiar sense deixar de ser qui ets”

“No tothom vol venir a viure a la Mina, ho sé, però té la seva essència, jo hi soc feliç. Fan falta persones amb ganes de canvi, que aportin coses bones, i jo no marxaré”. Fa anys, per manca de demanda, el...

Lluís Culleré: “És molt dur viure en llibertat”

“Soc de la generació de Félix Rodríguez de la Fuente. Tota la setmana esperava que arribés divendres a la nit per mirar El hombre y la tierra. Em va despertar una passió. Soc de Mollerussa, de casa de...

Isaura Marcos: “La realitat m’avorreix”

Sortint de moderar una xerrada al monestir de Pedralbes em vaig trobar una dona fent fotos al claustre. Ho feia d’una manera tan estranya que primer em pensava que ho feia malament. Desprenia, però, un cert...

Damià Mulà: “Espero sempre la mirada d’aprovació, els segons en què un còctel fa que deixis de parlar”

Puja pel Parc de les Bateries de Montgat mudat amb la seva boina, l’armilla, la corbata, les espardenyes de reixeta, sovint una de cada color, i una bona dosi de bon humor. Carrega una maleta on, menys els...

Voltes : “No podem seguir fent l’arquitectura d’abans”

Camino per Vallcarca entre solars buits, places que el poble ha batejat sense importar-li gaire si el nom surt a la guia de carrers, horts urbans i grafitis reivindicatius. Al carrer de la Mare de Déu del...

Marco Inzitari: “Ningú es vol morir, però hem de donar vida als anys i no anys a la vida”

Deambulo pels pavellons del Parc Sanitari Pere Virgili, d’on el Marco és director d’atenció intermèdia, recerca i docència. Entro al seu despatx, amb una foto de quan això era l’Hospital del Generalísimo....

Anna Surinyach: “Hem de deixar de tirar tantes fotos, i pensar molt més abans de començar”

Deixo enrere la plaça dels Àngels i, al girar pel carrer d’Elisabets, entro a la Capella dels Infants Orfes, que fent honor al seu nom no només acull un dels centres del Cidob, sinó també la redacció de la...

Ricard Bru: “Els governants del Japó col·leccionaven l’art eròtic que ells mateixos prohibien”

M’obre la porta. Les seves sabates són a l’entrada i una cortina noren deixa entreveure una gran biblioteca al fons. Passem entre aquestes dues teles rectangulars que serveixen per donar la benvinguda o...

Pilar Bayer : “La matemàtica sempre és un imprevist”

“Al’escola, vaig acabar cinquè, on vam fer combinatòria, logaritmes, la funció exponencial, i jo pensava: «Què més hi pot haver?» I ho segueixo pensant. La matemàtica sempre és un imprevist”. I la capacitat...

Josep Martines: “El més important que es pot fer amb una paraula és introduir-la al diccionari”

Viu a Alacant i ens parlem a través de Skype. Despenja la videotrucada. Rere el seu rostre, un fotimer de lleixes atapeïdes el delaten. Munts de llibres ofegats perquè a l’espai superior també en té de...

Marta Pruna: “La solitud no em fa por, hi ha coses que només surten si estàs sol”

Als afores de Cervià de les Garrigues hi ha un camí sense asfaltar que va en paral·lel al riu Set. Porta cap a la casa, el museu i el taller de l’escultora Marta Pruna. S’hi va instal·lar fa 20 anys per...

Montserrat Tur: “Tot el mal que tu facis a l’altre, l’estàs fent als teus fills, i a tu també”

El seu despatx i, davant, dues cadires on seuen les parelles que volen deixar de ser-ho. M’assec en una i imagino què deu ser el primer que diu a qui es vol divorciar. “No pregunto mai el perquè, ho...

Josep Maria Vergès: “Vaig en contra d’aquests temps de màxima especialització, jo faig recerca de llarg recorregut”

Se’m dilaten les ninetes. Foscor, frescor i olor d’humit. Avui soc una dels 50.000 visitants anuals que entren a les coves de l’Espluga de Francolí. Habitades durant el neolític, santuari a l’edat de...