A veure, a qui han de votar els votants de Convergència?
Barcelona“Però, a veure, a qui hem de votar?”, és la pregunta que un votant de Convergència li va fer ahir al matí a un militant amic seu. Aquest segon és a la seu electoral de Democràcia i Llibertat i li explica l’anècdota a un dirigent de CDC que, per a més dades, abans ho era d’Unió. “És un error estratègic colossal!”, li etziba. Es refereix, esclar, a haver concorregut a les eleccions generals prescindint de les sigles històriques del partit. I s’embranquen en una enrevessada concomitància amb un taller mecànic, peces de recanvi i prototips de futur. Valgui aquesta conversa caçada al vol per resumir fàcilment els ànims que es respiren al Museu Marítim de Barcelona. Ja a les passades eleccions municipals, per adaptar-se als nous temps, el partit va decidir abandonar el Majestic i anar-se’n a l’Estació del Nord. Com si fent-ho ja fessin alguna cosa.
El sondeig de TV3 els assenyala com a cinquena força a Catalunya i al final la clatellada és notable, però no tan sagnant. Surt Jordi Cuminal a fer la clàssica valoració del sondeig i a dir el que es diu quan no hi ha res a dir: agraïment -imprescindible- a apoderats i interventors i perles com “Fins al final no sabrem res segur”, “El verdader sondeig es fa comptant les paperetes” o “Els sondejos a peu d’urna no resolen els indecisos” (!?). Veig arribar Francesc Homs i Artur Mas. També hi són Xavier Trias, Germà Gordó, Ramon Tremosa, Carles Campuzano, Pere Macias i una trentena de militants. Miren la tele. Surt Duran i Lleida a admetre el fracàs d’Unió. Algun xiulet. Miren també el mapa de formatgets resultant de les eleccions. Observen i pensen, meditabunds. Potser els ronda pel cap la pregunta d’aquell votant desconcertat.
