“Tot queda en molt bones mans”
BarcelonaHi va haver un temps -cap a mitjans del 2013- en què el gran projecte econòmic de país que tenia Catalunya es deia BCN World. Una faraònica construcció dedicada al joc havia d’arrelar en terres tarragonines. Des del departament d’Economia de la Generalitat, comandat per Andreu Mas-Colell, s’apostava per aplicar una rebaixa impositiva (del 54% al 10%) als futurs casinos de la instal·lació. Algú va posar el crit al cel. Va ser Oriol Junqueras, a qui el joc el repugna fins a tal extrem que el prohibiria. L’executiu català va veure barrat el suport d’ERC a la iniciativa i Mas-Colell es va molestar, i va recordar que del que es tractava era de ser competitius, amb independència de la pulsió ludòpata que cadascú volgués tenir. Va ser una topada notable per un assumpte que va tenir el desllorigador uns mesos més tard amb el minut de glòria de Pere Navarro portant el PSC a donar suport al projecte lúdic que proposava el Govern.
Ha plogut des de llavors i han passat moltes coses. “Deixo la conselleria en molt bones mans”, diu Mas-Colell després d’una llarga reunió amb Junqueras. Queda clar que ha sigut un traspàs de poders feixuc, amb moltes qüestions a comentar. “Agraïm molt la feina del conseller sortint, persona de gran prestigi, i de tot el seu equip, que ha hagut de prendre decisions molt complicades”, destaca el nou vicepresident i conseller d’Economia. Com sempre, parla en primera persona del plural: “Assumim la responsabilitat amb fermesa, constància i rigor”. I els pressupostos? Doncs, per al president d’ERC, l’ideal seria aprovar-ne de nous però si no hi ha més remei també es poden prorrogar. De fet, no seria cap novetat, en altres moments de negociació ofegada -quan CiU necessitava suports al Parlament per aprovar pressupostos d’anys pretèrits- Junqueras també es va mostrar partidari de la pròrroga.
La trobada entre conseller i exconseller comporta el simbòlic traspàs de poders concretat amb una pila de documents i carpetes i un llapis de memòria. “Caram, com pesa, això sí que és tot el pes de la conselleria”, exclama Junqueras. “Et deixo el despatx exactament igual que me’l vaig trobar”, precisa el seu antecessor. I assenyala un quadre de l’esquerra del despatx que, segons ell, representa un paisatge entre l’Estartit i Torroella de Montgrí. “Al costat de casa hi tenim Torrelles, que té el mateix origen”, rebla l’exalcalde de Sant Vicenç dels Horts. Es queden sols durant més d’una hora. El temps d’espera contrasta amb la rapidesa amb què s’ha fet el traspàs de les competències de Coneixement entre Mas-Colell i Jordi Baiget, que se les endú al departament d’Empresa. Amb un escàs “Aquí ho tens” s’ha resolt la papereta. Ah! I també hi ha hagut espai per a un parell d’intempestives preguntes de la reportera d’Atresmedia sobre el nou director de Catalunya Ràdio i les subvencions a mitjans de comunicació.
Aire fresc
Durant l’estona que dura la reunió hi ha temps per fer moltes coses. Des d’escoltar travesses dels periodistes sobre el futur dels caps de premsa a detectar que encara hi ha la foto d’Artur Mas penjada a la sala de reunions i comprovar també la passió pel corrent d’aire que tenen a la conselleria. Fins a tres vegades obren i tanquen la porta del balcó. Suposo que deu ser per allò de deixar entrar aire fresc, però tampoc cal prendre-s’ho tan al peu de la lletra. Quan ha acompanyat Junqueras davant la premsa -“suposo que no fa falta que us el presenti”-, Mas-Colell marxa corrents. Tan de pressa fuig el ja exconseller que s’oblida les ulleres i l’abric i l’hi han de baixar quan ja és al cotxe. Ha deixat dit que tot queda en bones mans. Al peu de la lletra, les diferències queden enrere.
