CRÒNICA

“Tenim un pla A, i també un pla B, C, D, E, F...”

L’actualitat i l’horitzó independentista centren el debat de l’ARA sobre l’1 d’octubre a la Pedrera

L’ 1-O. I ara què? Amb aquesta premissa, convocats per l’ARA a l’auditori de la Pedrera, Jordi Turull, Alba Vergés i Joan Josep Nuet van debatre aquest dilluns durant una hora i mitja sobre l’actualitat política catalana amb l’horitzó immediat del referèndum d’autodeterminació convocat per al pròxim dia 1 d’octubre. L’actualitat i l’horitzó, es poden resumir així, amb aquests dos vectors, els nuclis d’interès tant de la xerrada com de la vida política catalana i estatal. Antoni Bassas, moderador de l’acte, va voler començar pel farcidíssim dia a dia polític que tenim des de l’aprovació de les lleis del referèndum i de transitorietat al Parlament de Catalunya. Des de la recent amenaça de Cristóbal Montoro d’intervenció dels comptes de la Generalitat fins a la confiscació per part de la Guàrdia Civil de propaganda per a l’1-O, passant per la prohibició d’actes polítics, la fiscalització del correu postal... Veiem projectada la recent compareixença de Mariano Rajoy en què felicita la Guàrdia Civil per la incautació de més de 100.000 cartells. “Això ja no és l’aplicació de l’article 155 -el que preveu la suspensió de l’autonomia de Catalunya-, sinó que ja estem fora de la Constitució, en una espècie d’estat d’excepció”, exclama Turull. Celebra, però, que totes aquestes accions se saben de seguida i que les imatges que ràpidament circulen per les xarxes en donen fe davant de tot el món. Aquest aspecte, la transcendència de qualsevol acció relacionada amb l’1-O, és un dels elements que considera fonamentals el conseller de la Presidència: “L’Estat no es pot permetre la foto amb les urnes confiscades”.

En el mateix sentit s’expressa Nuet, doblement querellat com a membre de la mesa del Parlament partidari de la votació: “Tallar la llum dels actes polítics i fer que els periodistes ensenyin els seus DNI són actes propis del franquisme”. En aquest sentit, el polític d’Esquerra Unida i Alternativa reclama que el PSC tingui una postura més clara al respecte, i preguntat per Bassas sobre la postura del seu propi partit -integrat en una confluència d’esquerres també bastant corroïda per les contradiccions- expressa repetidament una idea: “No reconeixem l’1-O com a referèndum vinculant, però sí que generarà un mandat polític clar”. Per això, a criteri seu, és tan important la participació massiva, una idea que repetirà moltes vegades durant l’acte a la Pedrera.

S’aborden més temes de l’actualitat roent: l’aparició del tinent coronel Tejero dient que l’1-O és un cop d’estat, les pressions o no pressions als alcaldes que facilitaran la votació i als que no ho faran, les companyies de telecomunicacions que impedeixen l’accés a la web del referèndum... Però hi ha un aspecte de l’horitzó més immediat que desperta molt interès i sobre el qual es tenen dubtes raonables: la mecànica, logística i infraestructura de l’1-O. Bassas pregunta a Turull. “Si els alcaldes no faciliten locals de votació, ho farà la Generalitat?” “Sí”. “¿Rebrem paperetes a casa?” “Sí, no em facis dir quan”. “Si no les envia Correus, com es farà?” “Hi ha altres sistemes”. Turull ho té clar: “En cada pas a fer per arribar al referèndum tenim un pla A, i després un pla B, C, D, E, F...” S’imposa prudència a l’hora de desvelar-los, però aposta per una tàctica: “El dia 1 anar a votar molt d’hora al matí”. Encara una altra pregunta: “¿Té l’expectativa raonable que hi haurà urnes?” “L’expectativa raonable no, la seguretat absoluta”.

Independents el 4-O?

Sobre l’actitud de Madrid aquests dies i durant les pròximes dues setmanes, Vergés no preveu cap proposta del govern central que pugui reconduir la situació abans de la data marcada per a la votació. Nuet, en canvi, opina que si hi ha molta participació arribarà una proposta i es llança a dir que el dia 2 d’octubre no es proclamarà la independència de Catalunya. Turull el replica: “El 2 potser no, però el 4 sí”. L’ecosocialista reitera la importància fonamental de la participació massiva de l’electorat perquè partits com el PP i Ciutadans no s’apropiïn com a seus els abstencionistes. Sobre l’espinosa qüestió del percentatge mínim de participació perquè el referèndum tingui valor i màxim poder vinculant, el conseller opta també per la prudència: “Millor no jugar als percentatges concrets, perquè llavors donaríem ales als que malden per exercir la relativització i el boicot”. “Quedarà clar de seguida si la participació és substancial o no”, conclou.

EDICIÓ PAPER 22/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF