MEDI AMBIENT
Misc 08/02/2016

La història de Greenpeace: salvar el món i donar exemple moral

Un documental ressegueix els primers anys de vida de la famosa organització ecologista

i
Toni Vall
3 min
01. Activistes de Greenpeace acostant-se a un balener rus en una imatge que es pot veure al documental.  02. El director de Com salvar el món, Jerry Rothwell.

BarcelonaL’any 1971 els Estats Units van realitzar proves nuclears al petit arxipèlag d’Amchitka, a Alaska. Un grup de joves hippies, irats i contestataris, van organitzar una expedició marina de protesta. No se’n van sortir i les proves es van fer, però el sidral va ser considerable i l’opinió pública se’n va fer ressò. Acabava de néixer Greenpeace. El film Com salvar el món, dirigit per Jerry Rothwell, explica la història de l’organització ecologista més important i coneguda del món. Els seus inicis amb una sabata i una espardenya, els membres cabdals de la seva estructura, l’amistat entre ells, les aventures que van viure, la lluita d’egos que s’hi va produir i la importància cabdal que ha tingut en la conscienciació ecologista mundial al llarg de les últimes cinc dècades.

El film, que es pot veure al cinema Zumzeig de Barcelona, transita amb molta intensitat pels primers deu anys de Greenpeace i per fer-ho se sustenta tant en un valuosíssim material audiovisual d’arxiu com en les entrevistes als protagonistes d’aquells primers anys. Les imatges, extretes d’un arxiu d’Amsterdam, documenten quasi per si soles el que el film vol explicar. Des del viatge iniciàtic a Alaska, la primera campanya per conscienciar sobre la caça indiscriminada de balenes i també la segona, sobre la caça de foques a Terranova. Veiem reunions, bromes, topades, anècdotes... Tot plegat, d’un incalculable valor històric.

Un futur millor

El film posa especial èmfasi en la figura de Bob Hunter, pal de paller del grup fundador -mort l’any 2005- i la seva lluita obstinada per fer un món millor. També en la lluita d’egos entre Patrick Moore i Paul Watson: el primer, estrateg i calculador, i el segon, arrauxat i temperamental. Tots dos apareixen també entrevistats actualment i resulta revelador descobrir que segueixen sense tenir-se cap mena de simpatia.

S’hi poden escoltar frases del tot eloqüents: “Hem de salvar el món donant exemple moral a la resta” o “És més fàcil canviar el món amb una càmera que amb una arma”. Per al director Jerry Rothwell, són frases que estan plenes de sentit encara avui en dia: “En aquells anys era possible per primera vegada documentar la realitat i comunicar-la al món amb gran celeritat”, precisa. Es posa èmfasi també en el fet que eren els anys de la Guerra del Vietnam i la població estava molt receptiva i susceptible davant l’acció política. En aquest sentit, també s’explica que el que va començar sent una lluita contra els Estats Units i la seva mala praxi ecològica va experimentar un canvi sobtat quan el govern americà va descobrir que la lluita de Greenpeace contra els vaixells russos que caçaven balenes podia ser portada al seu terreny en termes estratègics en plena Guerra Freda. No apareix al documental però Rothwell explica que els EUA fins i tot van introduir un espia de la CIA al vaixell de l’organització. Els seus plans es van frustrar quan va accedir a provar l’LSD que amenitzava el llarg viatge. En plena eufòria lisèrgica no va dubtar a confessar la seva doble vida, es va passar al bàndol ecologista i els va ajudar en tot el que va poder.

A més de documentar els inicis de la història de Greenpeace, Com salvar el món conté elements col·laterals de molt d’interès històric i testimonial. La ja mencionada presència de la moda psicodèlica d’aquells anys -Hunter era un destacat dibuixant de còmics al·lucinats-, la utilització de la música com a mètode de relaxació i amansiment dels animals marins i l’inesperat i delirant ús dels jocs d’atzar, el mentalisme i els oracles com a sistema de guia per trobar la ruta cap als bancs de balenes assetjats pels caçadors. “La seva va ser una lluita tan física com filosòfica i mística. Necessitaven igual un mecànic com la marihuana”, conclou Rothwell.

stats