IGUALTAT DE GÈNERE

“Si el feminisme desconcerta els homes, que es busquin la vida!”

L’ARA organitza a La Bonne un acte sobre l’empoderament amb motiu del 8 de març

“És que teniu la pell massa fina!” ¿Qui no ha sentit mai aquest retret en boca d’algú -home o dona- que considera exagerades les queixes o reivindicacions del moviment feminista? “No és que tinguem la pell massa fina, sinó l’autoestima baixa perquè fa segles que ens diuen què podem fer i què no. Per culpa del maleït masclisme! Perquè a la dona que pensava se l’enviava a la foguera!”, la Natza Farré ho té clar i així ho expressa. El marc no pot ser més idoni: la xerrada Amb veu pròpia organitzada per l’ARA a l’espai Francesca Bonnemaison, La Bonne, amb motiu del Dia de la Dona de demà, divendres 8 de març.

Farré participa en l’acte juntament amb tres col·laboradores i articulistes més del diari, Sílvia Soler, Empar Moliner i Mònica Planas, moderades per la directora, Esther Vera. I és ella qui explica una anècdota reveladora i eloqüent, la d’una jutge a qui el pare va animar a estudiar per a la professió que l’apassionava i, en canvi, la mare li va etzibar: “Vols dir? Així no et casarem!”

“Dones masclistes? I tant! Però és que és normal, amb l’educació que hem rebut durant generacions”, precisa Farré. I Soler posa un altre exemple, molt pròxim: el de la seva mare, dona independent, cultivada, escriptora, que a casa transmetia valors molt tradicionals als seus fills. Al seu torn, Moliner rememora un episodi d’infantesa. Ella és la gran -i única dona- de sis germans. Quan eren petits, a l’escola els van demanar que dibuixessin la seva mare i tots cinc la van representar a la cuina, girada i fregant. A Moliner li disgusta una mica haver de portar penjada l’etiqueta explícita de feminista. Aposta per ajuntar-se simplement amb persones llestes i preferiria no haver d’anar a manifestacions: “Però esclar, si et posen al davant els de Vox i el feminismo liberal de l’Arrimadas t’has de quadrar!”

En un sentit similar s’expressa Soler: “Que si soc feminista? Sí, i tant, és una obvietat. Qualsevol persona amb sentit comú i un mínim d’intel·ligència veu que hi ha feina per fer”. I glossa també la seva experiència personal: “Em van dir que podia formar una família i fer una carrera professional alhora, i m’ho vaig creure fins que vaig topar de nassos amb la crua realitat”.

Una descoberta xocant similar és la que explica Planas: “La meva àvia ja va poder anar a la universitat i la meva mare també, i em van dir que la meva generació ja ho tenia tot fet. M’ho vaig creure. Però quan entres al món laboral t’adones que ni de bon tros és així”. I posa un exemple. Quan va entrar a treballar a la ràdio de becària, es va adonar que les becàries les posaven a treballar de productores -o sigui a fer trucades de telèfon- i els becaris a tasques de redactors: “Se t’assignaven tasques sense fer-te cap prova ni tenir en compte les teves capacitats, simplement per qüestions de gènere”.

El desconcert masculí

“Nou de cada deu vegades que em presenten en un acte literari diuen que faig literatura per a dones i és un qualificatiu pejoratiu. No vull escriure només per a dones!”, relata Soler. Podria ser un exemple d’aquells clixés que es diuen i es perpetuen sense que existeixi una mala intenció explícita però que constrenyen moltes ments. Els anomenats micromasclismes. “En aquest terreny detecto que hi ha molts homes desconcertats, que no es consideren masclistes però s’adonen que fan o diuen o han fet o han dit coses que es poden millorar molt en aquest sentit”, explica Soler. I Farré és taxativa: “Si estan desconcertats que es busquin la vida, que llegeixin, que es preocupin per entendre-ho. Nosaltres tenim molta feina lluitant per acabar amb la bretxa salarial i perquè deixin de matar-nos”.

¿I parlar i escriure en femení o doblant tot masculí també en femení? Moliner ho té clar, no suporta doblar i posa exemples eloqüents: “Nosaltres les diputades lluitem contra els banquers”. Per què no diuen banqueres? Perquè és un concepte molt connotat negativament. I el mateix passa amb el gremi dels policies”. La conversa s’allarga en el terreny dels interessos periodístics: “No crec que calgui fer informacions específiques que interessin a les dones. Les informacions han d’interessar a tothom, no?”, es pregunta Farré. ¿És que hi ha temes de dones i temes d’homes?

Per matisar aquest tipus de qüestions també és útil escoltar l’explicació introductòria que han fet les periodistes del diari Lara Bonilla i Thaïs Gutiérrez, responsables d’Ara Feminismes, on, amb esperit “no dogmàtic ni propagandístic”, s’aborden temes com els partits polítics que s’han tret la careta i ofereixen obertament idees antifeministes, la importància de l’educació en valors igualitaris en els nens i la visibilitat de testimonis implicats en episodis de violència de gènere. I també temes que afecten les dones, tan rellevants i invisibilitzats com l’endometriosi o la depressió postpart.

Tot a punt per a un nou 8-M de mobilització al carrer

La Generalitat fixa els serveis mínims per al 8-M

La Generalitat va publicar ahir els serveis mínims de la vaga feminista de demà. Pel que fa als transports, Renfe operarà al 33% tot el dia, mentre que Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) ho farà al 50% en hores punta (de les 6.30 h a les 9.30 h i de les 17 h a les 20 h) i al 25% la resta del dia. El metro i el tramvia faran el mateix horari que els FGC. La resta de transports, com l’Aerobús, oferiran la meitat del seu servei habitual. A les autopistes hi treballarà un terç del personal habitual.

Escoles i hospitals a mig gas

En educació, a banda dels docents per a cada aula (un per a cada sis classes d’infantil i primària), també s’haurà de garantir una persona de l’equip directiu, i un terç de les plantilles en el cas dels menjadors, les extraescolars i les llars d’infants. Als hospitals, les urgències, les unitats especials (UCI, quimioteràpia...) i les activitats quirúrgiques inajornables s’atendran amb normalitat, mentre que en la resta d’activitats els serveis seran els mateixos que en un festiu.

Colau se suma a la vaga

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, se sumarà a la vaga perquè és una “responsabilitat i una obligació”. El president de la Generalitat, Quim Torra, també hi dona suport, i de fet tots els membres del Govern suspendran la seva agenda pública demà. El PP, en canvi, es despenja de la vaga perquè considera que el manifest és “partidista i polititzat”.

“Ens aturem per canviar-ho tot”, el lema

Amb el lema “Ens aturem per canviar-ho tot. Cap pas enrere”, una gran manifestació recorrerà demà la Gran Via des de la plaça Espanya fins a la plaça Catalunya, a les 18.30 h. Més de mig miler d’entitats donen suport al 8-M: els sindicats UGT, IAC, Intersindical CSC, CGT i CNT convoquen vaga de 24 hores, mentre que CCOO proposa aturades de 2 hores.

EDICIÓ PAPER 24/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF