Les diferències entre ser autèntic i ser tossut

W hat a wonderful world, se sent pels altaveus de la Fundació CatDem una estona abans que comenci l’acte d’entrega del premi Trias Fargas d’assaig polític que concedeix cada any la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya. És estrany que un acte d’aquestes característiques tingui fil musical, però benvingudes siguin totes les metàfores gràcies al tema escollit per amenitzar l’espera. No corren temps gaire bons per a la Fundació i tota mostra d’ànim és sens dubte benvinguda. Encara cuegen els efectes esdevinguts el 28 d’agost passat quan la Guàrdia Civil va entrar al local i se’n va endur documentació i ordinadors, i fins i tot el mòdem i discs durs que contenien fotografies privades dels treballadors.

Hi són Jordi Turull, Marta Pascal, Muriel Casals, Jordi Vilajoana, Agustí Colomines, Ferran Mascarell i Artur Mas, que clourà l’acte amb un parlament que es preveu ad hoc : llenya a la CUP i avall va. El primer a parlar és Joaquim Colominas, director de la Fundació, que no està per a gaires circumloquis: “Gràcies, president, pel procés que estàs liderant amb tanta decisió i exemplaritat”. Per si quedava algun dubte sobre què s’ha vingut a parlar aquí, vaja. El guardonat d’enguany és Francesc Torralba, de qui Vicenç Villatoro fa una completa i impecable glossa per avançar els continguts del seu llibre Lideratge ètic. L’autor guardonat desgrana tots els matisos i colors possibles de la idea de “lideratge” i la vincula amb l’autoritat moral, l’exemplaritat, la coherència, la humilitat i l’audàcia, valors decisius que ha de posseir un líder. ¿I oi que endevinen qui pren la paraula immediatament després?

La força del procés

Artur Mas agafa el guant amb diligència i, després de dedicar les habituals paraules de desdeny a l’estat espanyol, afegeix una virtut que a criteri seu és imprescindible en el lideratge: l’autenticitat. I de seguida la perfila: “Ser autèntic no vol dir ser un tossut que no es mou de la seva posició”. Ep! Ja ho tenim aquí! En efecte: “La coherència ha de portar afegida flexibilitat i permeabilitat”. I va més enllà amb dues consideracions no gaire intel·ligibles: “Ara mateix el procés té més força que coherència interna” i “El problema no són les discrepàncies entre CDC i la CUP sinó que el procés no es pot permetre perdre ningú dels que el formem”. Algú podria suggerir-li que la falta de coherència interna fa perdre força i que si resulta que el problema no són les discrepàncies entre CDC i la CUP em temo que el ciutadà no està entenent res.

“El procés no es pot fer vetant sinó votant”, conclou Mas, i encara afegeix una al·lusió marinera de les seves: “Tenim el corrent en contra”. No em fixo si conclòs l’acte torna a sonar What a wonderful world.

EDICIÓ PAPER 30/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF