ZP viu en una foto de diari emmarcada per la Carmen
Santa Coloma de GramenetHi ha una senyora gran, pacientment palplantada, que espera l’arribada de José Luis Rodríguez Zapatero a la Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet. L’expresident del govern espanyol hi pronunciarà una xerrada amb el nom Comunitat política, pluralisme i cohesió social. Mentrestant, arriba Miquel Iceta i és rebut amb salutacions del tipus “¡Eh! ¡Miguel, campeón!” o “Iceta, què hem de fer? Està tot molt malament!” I ell respon: “Ah sí? Doncs espereu-vos perquè això només ha començat”. El 95% dels assistents que omplen l’auditori són jubilats. Cap sorpresa, és aquest el perfil habitual en els mítings del PSC. ZP arriba amb quasi mitja hora de retard i tan bon punt baixa del cotxe la senyora l’aborda per fer-li dos petons i ensenyar-li una foto seva emmarcada. Les càmeres no triguen a envoltar-lo i els guardes de seguretat claven unes innecessàries empentes que no vénen a tomb de res. Li pregunten per la situació política a Catalunya. “Paciència i diàleg”, improvisa l’expresident.
La senyora de la foto seu al meu costat. Es diu Carmen Calero i és extremenya. M’ensenya la foto -retallada del diari-, i m’explica que també en té emmarcada una de Felipe González i que un dia el seu marit la va penjar sobre el capçal del llit. Núria Parlon presenta el convidat de la nit. També hi són els diputats Assumpta Escarp i Raúl Moreno. Zapatero comença demanant a Iceta que no deixi mai de ballar, sobretot tenint en compte com es presenta la legislatura. Diu que la seva intenció no és fer-nos un míting sinó un acte reflexiu i desgrana un argumentari basat en la repetició en bucle de conceptes com pluralisme, respecte, tolerància, convivència, diversitat i sobretot diàleg. A estones sembla un sermó adreçat a nens de cinc anys als quals costi entendre que dos més dos fan quatre. Demostra una solemnitat impostada, feta de paraules altisonants i silencis suspensius que embolcallen buidors colossals. Fa constants “cants a la democràcia”, pronuncia frases com “Cal que es recuperin els afectes” i “La cultura és polifonia”. Se’n fum del que ell anomena “la nova política” i s’adreça a aquells que opinen que el futur no serà compartit per advertir-los que “les societats s’empetiteixen en el túnel obscur del temps quan no hi ha diàleg entremig”.
I ens deixa una perla: “Aviat coneixerem la fi de la fam al món”. I es queda tan tranquil. Com aquells dies en què va negar la crisi aferrat al clan bonrollista de la cella i es va inventar la famosa desacceleració. Ja acabant conjuga el verb apoyar, el futur del qual -per a qui no ho sàpiga-és apoyaré. Miro al meu costat i veig la Carmen estrenyent fort la foto. ZP viu en una foto de diari emmarcada.
