Rajoy a la Seat: 3.300 milions, el sentit comú i els cacauets
MartorellEl seny, el sentit comú, la rauxa apaivagada, l’ai ai ai que ve el llop. El nostre mal no vol soroll i el peix al cove. Variacions totes sobre la mateixa cosa: protegir l’economia a través de l’estabilitat política. Aquesta és la conclusió final, el llacet que posa Mariano Rajoy en l’última frase del seu discurs a la fàbrica Seat de Martorell. ¿El motiu? La celebració del quarantè aniversari del centre tècnic del gegant automobilístic. Tant Rajoy com Francisco Javier García Sanz, president del consell d’administració, i Jürgen Stackmann, president executiu, exposen xifres paquidèrmiques d’inversions presents i futures amb l’esperança velada d’anestesiar ànsies i vel·leïtats polítiques davant la certesa granítica d’uns indicadors econòmics que, tal com resa el mantra del PP, assenyalen que la crisi ja és passat, pretèrit plusquamperfet, fum esvaït, temps enllà, rondalla tronada.
Quan arribem a la planta el primer detall rellevant és que cap membre del Govern hi és present. El protocol mana que sigui la delegació de l’executiu central a Catalunya la que inviti el govern català en cas de visita del president espanyol. Al departament d’Empresa la invitació no ha estat rebuda. Hi ha dues línies de salutació. A la primera el president i la tirallonga de vicepresidents de l’empresa: comercial, de finances, de recerca i desenvolupament, de producció, de relacions governamentals i de recursos humans. Tots alemanys excepte el penúltim -extremeny- i l’últim -català-. A la segona fila de salutacions hi ha altres directius, consellers i assessors diversos. Destaca la presència de Josep Piqué, membre del consell assessor extern, i de Luis Conde, que ocupa l’apassionant càrrec d’ambaixador VIP.
Arriba el president del govern espanyol acompanyat de María de los Llanos de Luna -amb vestit verd canari- i l’inseparable Jorge Moragas. Se sent de lluny la sirena dels treballadors de Valeo, empresa proveïdora de Seat, que protesten per la deslocalització imminent a què seran sotmesos. Ja a dins, pren la paraula el president de l’empresa i ràpidament passa a l’anglès. Ah, mira, segur que Rajoy l’entén perfectament. Per sort han posat una pantalla gegant amb xifres i gràfics. Se’ns parla de concepte, desenvolupament, package ergonòmic, models, simuladors... Som en un dels centres de disseny de cotxes més moderns del sud d’Europa. Al mig de la sala hi ha quatre creatius enganxats als seus superordinadors. No aixequen la vista, sembla que ni tan sols respirin. Un directiu de disseny parla en castellà dels teixits, els fils, els gravats, els fars i les maquetes. També de l’eina bàsica del dissenyador: el cervell. “En això no hem canviat, president”, precisa. Moragas i Piqué, una mica apartats, tenen una llarga conversa. Quan marxa la comitiva els cinc creatius es destensen, ens miren, somriuen i comenten la jugada. Sembla talment que hagin deixat de ser robots i puguin relaxar-se i fer algun acudit.
Apareix un grup de manifestants del comitè d’empresa que protesten per la reforma laboral i la llei mordassa. Sorprèn una mica que l’empresa hagi permès que estiguin davant dels morros dels directius i autoritats escridassant-los a gust. Suposo que per llei hi tenen dret. “Quins pallassos. N’hi ha per tirar-los cacauets”, li sento dir a un dels directius que abans ha fet les acurades explicacions sobre disseny, talent, creativitat i ergonomia.
Treballadors a l’aguait
Parla Rajoy, desgrana dades i xifres. Recolzats als laterals, alguns treballadors i tècnics fan ulls i ganyotes de sorpresa. Semblen detectar dades errònies i dates poc exactes. Rajoy destaca que Volkswagen invertirà pròximament 3.300 milions d’euros a la planta de Seat. “Jo encantat si volen aportar-ne algun més”, conclou. Ah! La veritat irreductible dels números. ¿Això és o no és la xocolata del lloro? Cacauets, sens dubte, no ho són.
