28/06/2015

Milions de pàgines després Salvador Montserrat Garrocho

4 min
Milions de pàgines després Salvador Montserrat Garrocho

Barcelona Marxismo y conciencia de clase sobre la taula. “Salva, i aquest llibre?” “Ah, sí, l’acabo de vendre per internet”. És casualitat, sí, però a un li ve de gust pensar que no podria ser d’una altra manera. Encara que mai s’ha ficat en política, porta tota la vida fent-ne. Sempre des de l’esquerra, sempre convençut que hi ha un sistema millor del que tenim per governar-nos. Aquesta recerca, des de ben jove, li ha proporcionat més d’una decepció però també la possibilitat d’una exploració constant en el comportament i el coneixement humà, en l’individu com a subjecte polític d’un món boig. Intuïcions, a tot estirar, que li han deixat pòsit però poques veritats absolutes. Les certeses les ha trobat en un altre lloc.

Als llibres, esclar. Tota la vida n’ha estat envoltat. Tocant-los, olorant-los, embalant-los, enviant-los amunt i avall. Classificant col·leccions, autors, temàtiques, editorials, segells... Sempre caminant entre prestatgeries farcides, renovant estocs, actualitzant el catàleg, buscant nous i vells compradors. El Salva és, abans de res, llibreter. Però se li podrien afegir alguns substantius: distribuïdor, venedor per catàleg i espigador d’edicions antigues. Els llibres mai li han fallat, sempre li ha vingut de gust perdre’s per la seva poètica perenne. Comprar-los i vendre’ls com la millor manera de traspassar coneixement, de deixar una herència intangible a través de milions de pàgines que han canviat de mans. A més, ser llibreter per ell ha sigut la millor manera possible de fer política. I és que llibres i compromís sempre han anat agafats de la mà, íntimament vinculats al llarg d’un trajecte de lliure pensament en què fer política no sempre ha significat anar a votar.

Ben aviat, ja impregnat de la manera paterna d’entendre el món -el seu pare, comunista, havia hagut de fer front a una condemna a mort franquista-, combina els estudis de batxillerat amb la precoç militància en moviments contestataris d’esquerres. Treballa d’oficinista en una fàbrica de calçats i també a caves Segura Viudas. El 1975 entra a treballar de comercial a l’Editorial Fontamara, especialitzada en política d’extrema esquerra. Són anys de gran agitació, el règim agonitza i l’oposició popular empeny. Primer simpatitza amb el Partit Comunista d’Espanya (marxista leninista) però percep contradiccions que no li agraden i es fa de la Lliga Comunista, d’ideologia trotskista. Visita Portugal immediatament després de la Revolució dels Clavells, i de retorn a casa el setembre d’aquell 1975 es produeixen les últimes execucions del franquisme. Durant un acte de protesta a Santa Coloma de Gramenet és detingut i se li aplica la llei antiterrorista. Cinc dies incomunicat a la comissaria de Via Laietana i després cap a la Model. Prefereix no recordar gaire les pallisses i els rudimentaris mètodes de tortura als quals va ser sotmès. Però m’ho explica serè, sense atabalar-se.

Vivències a Mèxic

L’editorial comença a funcionar a bon ritme i sorgeix l’oportunitat d’exportar llibres a Mèxic. Se n’hi va i hi passa dos anys treballant. Conserva a la memòria una imatge impressionant, impossible d’esborrar: gent fent cua per entrar a comprar a la llibreria Ghandi del barri de Coyoacán, un dels més populars de Mèxic D.F. Som al 1980 i el país està més o menys en calma. No passa el mateix en territoris propers com Nicaragua i el Salvador, immersos en convulsos dies de revolució. Són mesos de gran aprenentatge a nivell polític i, esclar, editorial. El flux de llibres que creua l’Atlàntic és cada cop més interessant, fins que una sobtada devaluació del peso obliga a un replantejament de la feina.

De retorn a Barcelona -quan, per cert, neix la seva filla-, es decideix a muntar el seu propi negoci. S’especialitza en la venda per catàleg de restes d’edicions i de llibres descatalogats. És quasi precursor en aquest àmbit de la comercialització de llibres. Havia obert camí la Llibreria Fontana, amb l’historiador Josep Fontana -que l’havia heretada del seu pare- al capdavant. Júcar, Llibres del Mall, Tusquets, Laertes, Crítica... Són incomptables les editorials que engreixen el seu fons i proveeixen llibreters i particulars. A partir d’aquí, combina la faceta de distribuïdor amb la de venedor durant quasi trenta anys al Mercat de Sant Antoni.

Amb l’arribada i la consolidació fulgurant d’internet, la venda directa per correu davalla. La reinvenció és obligada i ara ven a través de la seva pàgina web (Catalibros.com) tant a l’engròs com al detall. El fons del seu local és impressionant. Tot ben classificat i col·locat amb precisió: viatges, art, cinema, pensament, política, poesia, novel·la, biografies, cuina, llibre antic... M’ensenya una de les seves joies: Arte de cozina, pastelería, vizcochería y conservería, un volum del 1725 amb signes ben evidents de castellà antic.

I com veus el sistema, Salva? Doncs sembla que no del tot malament. A les passades municipals va votar per segon cop a la seva vida: “Sembla que alguna cosa es mou de veritat”. Ja ho diu: mai ha fet política i mai deixarà de fer-ne.

stats