Life

Anton Corbijn ha sigut un destacadíssim fotògraf de músics i cantants. Ha dirigit també incomptables vídeos i documentals musicals. Els cinèfils el vam descobrir amb Control, una mirada musculosa i estimulant sobre Joy Division. Després, dos thrillers de diferent contingut i calat ( L’americà i L’home més buscat ), i ara ha anat a petar a Life, un relat sobre la relació entre James Dean i un fotògraf amb bon ull que volia ser el primer a llançar-lo al cim de la fama. Un bon punt de partida que podria haver donat lloc a una història retro de caire cinèfil que, amb pocs elements i ben ordenats, ja faria el fet per acontentar el públic mitòman. Un es fa creus que algú amb una acreditada bona mà biogràfica com Corbijn hagi pogut pensar i executar un film tan maldestre, quasi una caricatura, des d’un cofoisme autoconscient alarmant i absurd i, se suposa, orgullosíssim de documentar un tros de la vida d’algú tan mític com el protagonista de Gegant. L’actor que interpreta Dean ho fa tan malament que sembla un aficionat, i el que se’ns explica queda ben aviat frenat perquè, senzillament, està sustentat en la pura buidor. |