Eixamplar base, variar itinerari
BarcelonaAla pel·lícula argentina Relatos salvajes hi ha un episodi en què el conductor d’un turisme rep una colossal batussa d’un camioner amb qui s’ha molestat durant un incident viari de gallets. El camioner li destrossa el cotxe i en acabat defeca sobre el parabrisa per rubricar la humiliació. És llavors quan el conductor veu definitivament ferit el seu orgull i decideix tornar-s’hi amb contundència. Interessant referent el que tria Fernando Trias de Bes per exemplificar el que, a criteri seu, ha portat en els últims quatre anys molta gent que no era independentista a votar partits o formacions polítiques que sí que ho són: persones amb la dignitat ferida, fartes per exemple del maltractament fiscal al qual està sotmesa Catalunya. Es posa a ell mateix com a exemple i explica que el passat 27-S va votar Junts pel Sí perquè el seu programa electoral incloïa un període de negociació amb Espanya: “Se’l van saltar i van fer directament la declaració rupturista del 9-N”. Trias de Bes, que abans de la reflexió ja ha aclarit que la independència no el convenç, confessa que se sent estafat.
Ens trobem en el marc de la xerrada El futur de Catalunya i d’Espanya després del 27-S i el 20-D, organitzada per l’ARA i el Banc Sabadell, i moderada per Antoni Bassas. Qui dóna la rèplica a Trias de Bes és Francesc-Marc Álvaro, que, a banda de mostrar-se molt sorprès de conèixer per primera vegada un no independentista que ha votat Junts pel Sí, connecta amb el seu contrincant dialèctic en moltes més coses del que sembla a simple vista. Álvaro, que en el torn d’identificacions s’ha definit “sobiranista crític amb sentiment nacional”, coincideix amb la valoració negativa de la declaració rupturista que va inaugurar la legislatura. La qualifica de “moviment tàctic per estovar la CUP que es va quedar en un brindis al sol”. Tots dos subscriuen també que el plebiscit del 27-S es va perdre. Però, mentre Álvaro s’agafa als 72 diputats independentistes, Trias posa l’accent en l’escassetat del 48% dels vots. Comptar escons o vots? L’etern conflicte.
Per mirar de desentrellar la situació, tots dos fan el mateix diagnòstic: si s’aconsegueix eixamplar la base social, el procés es reforçarà i tal vegada es podrà sortir de l’atzucac i començar a tenir bases d’actuació més sòlides. Haver posat el termini de 18 mesos per a la desconnexió definitiva és també un error, assenyalen els dos ponents. Álvaro destaca un mètode interessant per aconseguir el famós eixamplament: “Que el govern de Puigdemont ho faci bé, sigui endreçat i efectiu”. En aquest context, la presència de la CUP com a subjecte polític importantíssim és, segons Álvaro, una “anomalia europea”, ja que en cap país del continent un partit de deu escons ha provocat la maregassa que hem viscut en els últims tres mesos a Catalunya.
I el referèndum de Podem? Per a Trias de Bes és una possibilitat a tenir molt en compte, en canvi Álvaro no se la creu gens ni mica. En aquest extrem arribem a la clau espanyola i el desllorigador dels resultats del 20-D. Trias de Bes té força clar que Pedro Sánchez aconseguirà governar amb el suport de Podem i el PNB. “Això és el pitjor que li pot passar al procés”, conclou, perquè si alguna virtut té Rajoy és que gràcies a ell la famosa base social independentista no para de créixer. Ah! Qui sap què passaria si es barregessin la suposada contundència de Sánchez amb la tebior estratègica de Pablo Iglesias? Álvaro no pot ser més escèptic sobre aquesta possiblitat i s’enrecorda del notori posicionament de Susana Díaz, guardiana de l’ortodòxia del PSOE. “Seria bo rellegir el full de ruta”, apunta tot adreçant la fletxa cap endins més que no pas cap enfora. I qualifica Puigdemont i Junqueras com dos “pota negra” del sobiranisme que farien bé si mantinguessin el destí però variessin l’itinerari.
