18/05/2015

Botifarrada popular al cor de la ciutat netejada

3 min
Alícia Sánchez-Camacho i Jorge Fernández Díaz van donar ahir suport al candidat Xavier García Albiol en una botifarrada a Badalona.

BadalonaBotifarrada popular a cinc euros per barba. És l’acte central de campanya del PP de Badalona i té lloc a la plaça Trafalgar, al cor de Llefià, un barri popular de la ciutat. Tots els participants del bany de masses de Xavier García Albiol -acompanyat d’Alícia Sánchez-Camacho i Jorge Fernández Díaz- han desembutxacat cinc euros, que els donen dret a una botifarra amb mongetes, una cullerada d’allioli, un panet, un flam de vainilla i una ampolleta d’aigua. Badalona és l’estendard del PP català, l’aldea conquerida a còpia de picar l’argilosa pedra del populisme i xipollejar després en el fangar resultant: la lluita contra la delinqüència i la immigració il·legal esgrimits com a grans triomfs de legislatura.

A l’entrada em regalen una gorra per protegir-me del sol i una bossa amb la papereta ja introduïda dins el sobre i un targeta de l’alcalde per si em ve de gust demanar-li un autògraf. D’això se’n diu facilitar la feina. Mastegar-te-la, de fet. Està tot previst. Mentre les botifarres ja crepiten sobre les brases, a la zona infantil uns nens dibuixen i l’encarregat de fer les proves de so es converteix en entertainer improvisat.

Míting multitudinari

De seguida se’ns fan arribar les dades oficials d’assistència, tres mil cinc-centes persones. “I sense autocars, eh! Tothom de Badalona”, diu l’organització. Abans de començar el míting, passejo una estona per les taules. Algunes estan totes assignades a casals de jubilats als quals han repartit tiquets perquè tinguin ocupat el matí de diumenge. La televisió local també ha distribuït entrades. El Gregorio és fan de l’alcalde i considera que ho fa molt bé. La Paquita i les seves filles, gitanes, vénen a menjar i no tenen cap intenció de votar el PP. La Gladys és dominicana i el famós “Netejant Badalona” li sembla d’allò més bé.

Sota la gorra blava i amb un ventall de propaganda per espolsar-se la calor, la concurrència espera l’arribada dels pròcers, que compareixen finalment entre els enganxosos acords del Bailando d’Enrique Iglesias. “És música perquè ballem”, li suggereix la presidenta al ministre. L’Alícia i el Xavi saluden i s’abracen amb els entusiastes. L’alcaldable es marca una ballaruga amb una senyora gitana que se li ha llançat als braços. “ Yo quiero estar contigo, vivir contigo, bailar contigo, tener contigo una noche loca ”. Els efluvis de l’allioli sota el sol percudeixen les pituïtàries. Amb l’alè d’all, una nit boja amb Albiol és com un somni d’experiència religiosa. “La recepta funciona”, diu l’eslògan dels cartells electorals sense el logo del PP, capitalització màxima del personalisme polític que, de passada, evita tacar el partit amb incòmodes llànties de filoxenofòbia.

Jorge Fernández Díaz obre foc parlant d’enquestes favorables, de “la festa de la democràcia” i, com a ministre de l’Interior, de la sempre llaminera equació entre seguretat i llibertat. Remarca dos dels grans problemes que ens assoten: el terrorisme jihadista i la immigració irregular. Al mateix sac, esclar. Tothom sap que és pràcticament el mateix enrolar-se a la jihad i marxar del teu país a la recerca d’una vida millor.

Sánchez-Camacho lloa la valentia d’Albiol i ens parla del verb netejar. Es queixa que quan l’utilitzen Pedro Sánchez i Susana Díaz per referir-se a la neteja de la corrupció ningú protesta. En canvi, si l’utilitza Albiol, tothom se li tira a sobre.

Discurs ambigu

Està bé això de fer-se l’orni, d’enfarinar-se amb la calculada ambigüitat de les paraules, amb els sobreentesos i els missatges encriptats. Albiol també hi fa referència. Ve a dir que netejar vol dir això, netejar. Me’n vaig al diccionari de l’IEC. Tres accepcions. 1. “Treure la brutícia d’una cosa”. 2. “Treure (d’una cosa) els elements estranys que l’alteren”. 3. (per extensió) “Netejar la contrada de malfactors”.

Pregunto a sis o set persones si abans de les últimes eleccions municipals Badalona tenia problemes de brutícia als seus carrers i places. Tots em responen que no era un problema substancial. I llavors se’m fa la llum. Al mig de la plaça, estratègicament enganxat en un fanal entre les taules, hi ha un cartell de l’Ajuntament: “Si no ho reculls... Ser un porc et sortirà car”. Ah! “Netejant Badalona” es referia a recollir les caques dels gossos. Home, haver-ho dit abans! Ens hauríem estalviat ser tan malpensats.

stats