LA CONSTITUCIÓ DELS AJUNTAMENTS

“Badalona no es mereix el que passarà avui al ple”

La renúncia de Sabater permet a Pastor (PSC) ser alcalde i evitar que la vara sigui per a Albiol

La cara de Xavier García Albiol no enganya a ningú. Està seriós. Seu a la taula de l’antesala del saló de plens de l’Ajuntament de Badalona. L’acompanyen els altres deu regidors del Partit Popular. No mira a ningú. Li costa conversar. Molt probablement ja sap que, malgrat haver tornat a ser el més votat, altre cop no serà l’alcalde de la seva ciutat. Arriben els regidors de la Badalona Valenta i de seguida els del PSC. Incomoditat manifesta.

Albiol té al davant, a molt pocs metres, el socialista Álex Pastor, a qui fa poc més d’un any va facilitar l’accés a l’alcaldia a través d’una moció de censura i que és la mateixa persona que avui no el farà alcalde a ell i acceptarà els vots de la coalició integrada per Guanyem Badalona i ERC per revalidar el màxim càrrec municipal. “Una traïció”, així ho defineix Albiol. O, recorrent als clàssics, “un pacte de perdedors”.

Ja fa estona que a la plaça de la Vila sona el megàfon de la Plataforma d’Afectats per la Crisi, que no deixarà de sonar durant tot el ple. Estan molt enfadats i tampoc reben amb grans alegries Dolors Sabater i els seus regidors quan arriben a l’Ajuntament, caminant pel carrer Francesc Layret. En lloc d’entrar directament, saluden els manifestants per regalar-se un bon bany de masses que els endolceixi una mica la gran quantitat de gripaus que s’hauran d’empassar per fer alcalde Pastor. “¡El próximo deshaucio será el ayuntamiento!”, “¿Dónde están? ¡No se ven! ¡Los ladrones del PP!”, queda clar que els membres de la PAC no tenen informació privilegiada del que està a punt de succeir.

En canvi, sembla que sí que la té un senyor que passeja pels voltants i porta un llacet groc a la solapa: “Això és entre tres, que algú l’hi expliqui al Pastor, que sembla que encara no se n’ha assabentat”. A pocs metres, un grup de simpatitzants del PP contempla el bullici amb estoïcisme: “Aquí el que fa falta és aprendre què passa quan treballes onze hores al dia”, comenta un d’ells. No queda clar a qui es refereix.

Un cop tots els regidors han jurat o promès el seu càrrec, arriba el moment decisiu: Dolors Sabater fa saber que renuncia a presentar-se com a alcaldable. Queda clar que Pastor serà l’escollit. No s’està, però, de recalcar la intransigència del PSC, la seva “absència de generositat” i el “xantatge lamentable” a què ha sotmès les possibles negociacions per un pacte d’esquerres menys forçat, menys in extremis del que finalment s’assoleix.

Diàleg i consens

Resumeix perfectament la situació David Torrents, únic regidor de Junts per Catalunya: “M’ha costat molt donar-li el vot, senyor Pastor, però el feixisme no pot tornar a l’Ajuntament”. “Sento una profunda tristor, fins i tot una certa vergonya”, rebla Albiol un cop Pastor ja ha rebut la vara de l’alcaldia. I quan pren la paraula, l’alcalde reivindica el diàleg i el consens. I pronuncia, per criticar-la, la paraula bloqueig. I és fàcil que ressonin les paraules que Sabater ha pronunciat fa pocs minuts: “Badalona no es mereix el que passarà avui al ple”.

EDICIÓ PAPER 13/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF