Al quadrat blau també hi ha estelades

PeriodistaUn quadrat blau al mapa de Barcelona. L’únic. L’única secció censal on ha guanyat el Partit Popular. És una illa d’edificis delimitada pels carrers Concili de Trento, Fluvià, Andrade i Bac de Roda, al barri de la Verneda. Al voltant, un ampli cinturó vermell colonitzat pel PSC, que és dominant al districte de Sant Martí, i algunes espurnes grogues d’ERC. Li devem a Astèrix la recorrent imatge del llogarret gal irreductible envoltat de campaments romans. A vegades l’imaginari popular ens proporciona recursos metafòrics d’allò més útils.

Dissabte al matí és el moment ideal per copsar la vida del barri, l’encreuament de personalitats que s’hi donen cita, els esmorzars, els vermuts, les compres, les comprovacions de si t’ha tocat la loteria o continues somiant-hi. L’illa de cases en qüestió respon a la fesomia habitual de la Verneda, edificis com peces de Tetris, formes irregulars que deixen estranys espais buits, escales que comuniquen desnivells, passos inferiors que donen a l’interior d’illa i blocs baixos per a les botigues. Hi ha unes galeries comercials amb un sol local habitat, l’administració de loteria. El quadrat blau és autosuficient. A tot el que ja hem mencionat s’hi ha d’afegir un CAP, un Sorli Discau, un supermercat pakistanès, un bar, una fruiteria, un forn de pa, una perruqueria, un centre dental, una serralleria i una botiga de fotocòpies. També hi havia hagut una botiga de petards i una herboristeria. Ah!, i un parc infantil immens que ocupa bona part de l’interior d’illa i que fins i tot té una rèplica de la font de Canaletes.

Per què el PP hi és el partit més votat? Aixeco la vista esperant trobar a les finestres -no hi ha balcons als edificis de la Verneda- alguna resposta. Poques. Algunes paradoxes, si de cas. Hi ha banderes espanyoles, sí, però no un devessall. Sis o set a tot estirar, distribuïdes per edificis immensos de fins a divuit pisos. Compto també quatre estelades. Sí, a l’illa de cases on guanya el PP també hi ha estelades. Li pregunto a la Paqui, que viu al carrer Fluvià. No coneixia la realitat censal que li explico. Ella vota socialista de tota la vida i descriu una convivència exemplar al barri: “Aquí hi viuen molts estrangers, allà hi ha un kebab i aquí un paki ”.

Una comissaria al barri

L’Andrés viu una mica més avall i sí que coneixia el microtriomf del PP. Li pregunto si hi té alguna cosa a veure ser àrea d’influència de la comissaria de la Verneda, que és unes quantes illes més enllà, a la rambla de Guipúscoa. Primer fa una ganyota però després li sona que a un dels blocs hi viuen dos o tres policies retirats. Així com al veí barri del Clot Unides Podem té força predicació, aquí detecto en dues o tres xerrades de carrer una certa animadversió pel colauisme.

L’Encarna i la Carmen van juntes a comprar cada dissabte; la primera va votar el PP perquè la Cayetana li inspirava confiança i la segona va dubtar fins a l’últim moment i al final va optar per Ciutadans. Queda un cartell de Pedro Sánchez penjat en un fanal i a la seva ombra pren la fresca com cada dia el Fermín: “Sempre he votat el PP, no sé per què hauria de canviar ara”. No troba una explicació gaire concreta al quadrat blau: “Aquí hi vivim gent humil, no ens agraden els problemes”. ¿A qui votes si no t’agraden els problemes? Hi ha persones pragmàtiques.